Ezequiel - 7

Anunci de la gran catàstrofe

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, el Senyor Déu diu això a la terra d’Israel:
»La fi!
Ve la fi pels quatre costats del país.

    3 Ara t’arriba la fi.
Contra tu deixaré caure el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar totes les teves abominacions.

    4 No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar la teva conducta,
es perpetuarà en tu el preu de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.

    5 »Això diu el Senyor Déu:
Desastre mai vist! Ja ve el desastre!

    6 La fi ve! Ve la fi!
Es desvetlla contra tu, ja arriba.

    7 És hora que t’escapis, tu que vius al país;
el temps arriba, el dia s’acosta.
Avalots, i no crits de festa a les muntanyes!

    8 Ara, de sobte, abocaré
damunt teu la meva indignació,
calmaré en tu el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar totes les teves abominacions.

    9 No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar la teva conducta,
es perpetuarà en tu el preu de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo, el Senyor, sóc el qui fereixo.

    10 »Mira el dia, mira, ja ve!
L’hora fatal arriba:
ha florit l’altivesa, ha rebrotat l’orgull,

    11 s’ha alçat la violència, la vara de la maldat.
Però no en quedarà res:
res del seu aldarull ni dels seus avalots,
ni res de la seva arrogància.

    12 Ve el temps, s’atansa el dia:
que no s’alegri el qui compra
ni s’entristeixi el qui ven,
perquè el furor amenaça uns i altres.

    13 El qui ven no recuperarà el que ha venut
ni que visquessin ell i el qui comprava:
la profecia que amenaça uns i altres no serà revocada.
Tothom viurà portant la pròpia culpa, no podran refer-se’n.

    14 El corn toca i tothom es prepara,
però ningú no s’encamina a la batalla,
ja que el meu furor amenaça tot el poble.

    15 L’espasa és fora,
la pesta i la fam són dins;
qui sigui al camp
morirà per l’espasa;
la fam i la pesta consumiran
el qui s’estigui a la ciutat.

    16 Si queden supervivents,
aniran per les muntanyes;
tots gemegaran com els coloms de les valls,
cada un per la seva pròpia culpa.

    17 »Cap mà no té força,
cap genoll no s’aguanta;

    18 porten vestits de sac,
i l’esglai els embolcalla;
tots duen a la cara la vergonya
i s’han rapat el cap.

    19 Llancen pels carrers la seva plata,
tenen el seu or per immundícia;
ni la plata ni l’or no podran salvar-los
el dia que arribi l’enuig del Senyor.
No satisfaran la seva fam,
no s’ompliran el ventre,
perquè l’or i la plata
eren l’ocasió que els feia caure en la culpa.

    20 Dels seus joiells magnífics
n’han fet les imatges abominables i detestables dels seus ídols,
que eren el seu orgull.
Per això els ho convertiré tot en immundícia,

    21 ho abandonaré al pillatge de mans estrangeres,
al saqueig dels malvats de la terra,
perquè ho profanin.

    22 Després els giraré la cara
i deixaré profanar el meu tresor:
els lladres entraran per profanar el meu santuari.

    23 Forja cadenes,
perquè el país és ple de tribunals assassins,
la ciutat és plena de violència.

    24 Jo faré venir la xusma dels estrangers,
que ocuparan les seves cases;
faré expugnables els seus bastions,
i els seus santuaris seran profanats.

    25 El pànic arriba;
cercaran la pau i no n’hi haurà.

    26 Arribarà desastre sobre desastre,
una mala nova darrere l’altra;
en va consultaran el profeta,
el sacerdot no tindrà resposta
ni l’ancià donarà consell.

    27 El rei entonarà un plany,
el príncep estarà consternat,
i a la gent del poble els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta,
els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.