Jeremies - 42

Fugida a Egipte

    1 Tots els oficials, Johanan, fill de Caréah, i Jezanià, fill d’Oixaià, amb tota l’altra gent, des del més petit fins al més gran, anaren a trobar 2 el profeta Jeremies i li van dir:
—Permet que et presentem la nostra súplica: intercedeix davant el Senyor, el teu Déu, per aquesta resta que som nosaltres; tu mateix pots veure que n’hem quedat ben pocs, de tants com érem.
3 Que el Senyor, el teu Déu, ens faci saber què hem de fer i quin camí hem d’emprendre!
    4 El profeta Jeremies els va dir:
—D’acord. Consultaré al Senyor, el vostre Déu, això que em dieu: tot el que el Senyor em respongui us ho comunicaré sense amagar-ne res.

    5 Ells van dir a Jeremies:
—Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t’encarregui de dir-nos.
6 Tant si ens agrada com si no ens agrada, obeirem el Senyor, el nostre Déu, que tu consultes a petició nostra. Així, si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu, tot ens anirà bé.
    7 Al cap de deu dies, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. 8 Ell cridà Johanan, fill de Caréah, els oficials que eren amb ell i tota la gent, des del més petit fins al més gran, 9 i els digué:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel, al qual m’heu fet presentar la vostra súplica:
10 “Si torneu on éreu i us quedeu en aquest país, us reconstruiré i no us enrunaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè no vull continuar fent-vos mal. 11 No tingueu por del rei de Babilònia. A vosaltres us fa por, però no temeu, perquè jo sóc amb vosaltres i us salvaré, us alliberaré de les seves mans. Ho dic jo, el Senyor. 12 Faré que ell tingui pietat de vosaltres, se n’apiadarà i us deixarà tornar a les vostres terres. 13 Però si desobeïu el Senyor i no voleu viure més en aquest país, 14 si voleu anar-vos-en al país d’Egipte i viure-hi pensant que allà no veureu més la guerra, ni hi sentireu el toc d’alarma ni hi passareu fam, 15 llavors escolteu la paraula del Senyor, resta de Judà! Això us diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Si decidiu d’encaminar-vos cap a Egipte i aneu a refugiar-vos-hi, 16 l’espasa que temeu us atraparà en aquella terra; fins a Egipte us perseguirà la fam que tant us inquieta, i allà morireu. 17 Tots els qui s’encaminin cap a Egipte i vagin a refugiar-s’hi, moriran víctimes de l’espasa, de la fam i de la pesta: no hi haurà qui se salvi ni s’escapi de les desgràcies que faré caure damunt d’ells. 18 Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Així com es va abocar el meu enuig ardent sobre els habitants de Jerusalem, també s’abocarà sobre vosaltres si us refugieu a Egipte. Us convertireu en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergonya, i no veureu mai més aquest país. 19 A vosaltres, resta de Judà, el Senyor us diu: No aneu cap a Egipte! Sapigueu que avui testifico tot això contra vosaltres!”
    20 »Ara us equivoqueu en perjudici de la vostra vida. Em vau encomanar que m’adrecés al Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: “Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica’ns tot el que et digui el Senyor, el nostre Déu, que nosaltres ho complirem.” 21 Avui us ho he comunicat, però no feu cas de res d’allò que el Senyor, el vostre Déu, m’havia encomanat de dir-vos. 22 Sapigueu, doncs, que morireu per l’espasa, la fam i la pesta en el lloc on voleu anar a refugiar-vos.