Jeremies - 39

    1 El mes desè de l’any novè de Sedecies, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, va arribar a Jerusalem i la va assetjar. 2 El dia nou del mes quart de l’any onze de Sedecies van obrir una bretxa a la muralla. 3 Tots els oficials del rei de Babilònia van entrar-hi i es van instal·lar a la porta del Mig. Eren Nergal-Sarèsser, Samgar-Nebó, Sarsequim, cap dels eunucs, i Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i tots els altres oficials del rei de Babilònia. 4 En veure-ho, Sedecies, rei de Judà, i tots els defensors es van escapar de nit, sortint de la ciutat pel jardí del Rei, per la porta que hi ha entre les dues muralles. El rei se’n va anar pel camí de l’Arabà. 5 Però les tropes caldees els van perseguir i agafaren Sedecies a l’Arabà de Jericó. El van fer presoner i el van conduir a Riblà, al país d’Hamat, davant de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que li donà la sentència: 6 a Riblà mateix, el rei de Babilònia va fer degollar els fills de Sedecies en presència d’aquest i va fer degollar igualment tots els nobles de Judà. 7 A Sedecies li va buidar els ulls i el va fer encadenar per dur-lo a Babilònia. 8 A més, els caldeus van calar foc al palau reial i a les altres cases i van enderrocar les muralles de Jerusalem. 9 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar a Babilònia la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat a ell i la resta de la gent que quedava. 10 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar al país de Judà la gent més pobra, i fou aleshores que els va donar camps i vinyes.

Jeremies, protegit per Nabucodonosor


    11 Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia donat aquesta ordre a Nebuzaradan, cap de la guàrdia, referent a Jeremies:
    12 —Vetlla per ell, no li facis cap mal i concedeix-li tot el que et demani.
    13 Nebuzaradan, cap de la guàrdia, Nebuixazban, cap dels eunucs, Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i altres dignataris del rei de Babilònia, 14 van fer treure Jeremies del pati de la guàrdia i el confiaren a Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, perquè el dugués a casa. Així Jeremies pogué tornar a viure entre la gent.

Promesa a Èbed-Mèlec


    15 Mentre Jeremies encara era reclòs al pati de la guàrdia, el Senyor li va comunicar la seva paraula. Li digué:
    16 —Vés a trobar el cuixita Èbed-Mèlec i digues-li: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan arribi aquell dia, tu mateix veuràs com es compleixen les paraules que he pronunciat contra aquesta ciutat, per a desgràcia seva i no pas per al seu bé. 17 Però aquell dia jo et salvaré: no cauràs en mans dels qui tu tems. T’ho dic jo, el Senyor. 18 No cauràs víctima de l’espasa: tindràs la pròpia vida com a premi, perquè has confiat en mi. T’ho dic jo, el Senyor.”