Jeremies - 34

El futur de Sedecies

    1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor mentre Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, i tots els pobles i regnes dominats per ell, combatien contra Jerusalem i contra totes les ciutats del voltant:
    2 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Vés a trobar Sedecies, rei de Judà, i digues-li: “Això diu el Senyor: Faré caure aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia. Ell hi calarà foc 3 i tu no t’escaparàs de les seves mans, sinó que seràs capturat. Et portaran davant el rei de Babilònia, et veuràs amb ell, i ell et parlarà cara a cara. Aniràs, doncs, a Babilònia. 4 Malgrat tot, Sedecies, rei de Judà, escolta la paraula del Senyor. Això et diu el Senyor: No moriràs víctima de l’espasa, 5 sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l’ ‘Ai, senyor!’, com s’ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s’encenien fogueres en els seus enterraments, també s’encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor.”
    6 El profeta Jeremies va comunicar tot això a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem, 7 mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà.

Alliberament dels esclaus


    8 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s’havien compromès solemnement a proclamar l’alliberament dels esclaus: 9 tothom havia de deixar lliures els seus esclaus o esclaves hebreus, perquè cap jueu no tingués per esclaus els propis germans. 10 Tots els prohoms i tot el poble, que s’havien compromès a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l’esclavatge, ho van complir. 11 Però més tard es van fer enrere. Tornaren a prendre els esclaus i les esclaves que havien alliberat i els van sotmetre novament a l’esclavatge, tant homes com dones.
    12 Llavors Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
    13 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: El dia que us vaig treure d’Egipte, la terra on éreu esclaus, vaig fer una aliança amb els vostres pares. Els vaig dir: 14 “Si un germà hebreu es ven per esclau, l’has de deixar lliure l’any setè. Que et serveixi durant sis anys, però després deixa’l lliure.” Tot i això, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas. 15 Últimament vosaltres us havíeu esmenat: davant meu, en el temple que porta el meu nom, us havíeu compromès solemnement a proclamar cadascú la llibertat del seu proïsme, cosa que jo considero justa. 16 Però després us heu fet enrere profanant així el meu nom. Cadascú ha tornat a prendre l’esclau o l’esclava que havia alliberat i els heu sotmès novament a l’esclavatge, tant homes com dones.
    17 »Ara, doncs, això diu el Senyor: Vosaltres no heu obeït el meu precepte de proclamar cadascú la llibertat del seu germà, del seu proïsme. Jo, per tant, proclamo contra vosaltres la llibertat de l’espasa, la pesta i la fam: faré de vosaltres un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Ho dic jo, el Senyor. 18 Tots aquells qui han trencat la meva aliança i no han mantingut el compromís solemne que van prendre davant meu quan van fer el ritu de partir en dos trossos un vedell i de passar entre les dues meitats, 19 els prohoms de Judà i de Jerusalem, els alts funcionaris, els sacerdots i tota l’altra gent que ha passat entre les dues meitats del vedell, 20 a tots ells els faré caure en mans dels enemics que els volen matar: els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers. 21 A Sedecies, rei de Judà, i als seus prohoms, els faré caure en mans dels enemics que els volen matar, en mans de l’exèrcit del rei de Babilònia, que ara s’està retirant. 22 Jo donaré una ordre i ells tornaran per assaltar aquesta ciutat, se n’apoderaran i hi calaran foc. De les ciutats de Judà en faré un desert, no hi quedarà ningú. Ho dic jo, el Senyor.