Jeremies - 33

Renovació del poble

    1 El Senyor va tornar a comunicar la seva paraula a Jeremies, mentre encara era reclòs al pati de la guàrdia. Li digué:
    2 —Això diu el Senyor, el Creador, el qui tot ho planeja per després realitzar-ho i que té per nom “el Senyor”: 3 Crida’m i et respondré, et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes. 4 Això diu el Senyor, Déu d’Israel, referent a les cases d’aquesta ciutat i als edificis dels reis de Judà, destruïts a fi de defensar-se dels terraplens i de l’espasa. 5 Ara es disposen a combatre contra els caldeus, però no faran sinó omplir aquelles cases dels cadàvers dels qui jo faré morir amb l’ardor del meu enuig. Jo, per la seva maldat, he apartat la mirada d’aquesta ciutat. 6 Però després jo mateix la curaré i tancaré la seva ferida, posaré remei a les seves cases i li donaré a mans plenes la pau i la seguretat. 7 Renovaré la vida del poble de Judà i d’Israel i els reconstruiré tal com eren abans. 8 Els purificaré de tots els pecats que havien comès contra mi, els perdonaré la culpa d’haver pecat contra meu, d’haver-me estat infidels. 9 Això farà que davant tots els pobles de la terra jo tingui anomenada, glòria i honor, quan sentin contar tot el bé que els hauré fet: tots s’estremiran i es commouran quan veuran tots els béns i tota la pau que jo els donaré.
    10 »Això diu el Senyor: En aquest lloc, del qual vosaltres dieu: “És una ruïna, sense gent ni bestiar”, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, ara desolades, on no habiten ni homes ni bèsties, encara es tornaran a sentir 11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui portaran una víctima d’acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: “Enaltiu el Senyor de l’univers! Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor.” Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans.
    12 »Això diu el Senyor de l’univers: En aquest lloc, que és una ruïna, sense gent ni bestiar, i a totes les ciutats, tornarà a haver-hi cabanes de pastors que apleguen els ramats. 13 A les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb, al territori de Benjamí, a la rodalia de Jerusalem i a les ciutats de Judà, tornaran a passar els ramats sota la mà del qui en fa el recompte. Ho diu el Senyor.
    14 »Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que compliré la promesa que tinc feta al casal d’Israel i al de Judà. 15 En aquells dies, en aquell temps, faré néixer al llinatge de David un rebrot just, que defensarà en el país el dret i la justícia. 16 En aquells dies, Judà serà salvat i Jerusalem viurà segura. I la ciutat serà anomenada “El Senyor és la nostra salvació”.
    17 »Això diu el Senyor: No mancarà a David un successor que segui en el tron del casal d’Israel. 18 Tampoc no mancaran sacerdots levítics que m’ofereixin holocaustos, que cremin ofrenes o immolin víctimes cada dia.
    19 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
    20 —Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just, 21 també es trencarà el meu pacte amb el meu servent David: no hi haurà cap més fill seu que regni en el seu tron; i igualment es trencarà el meu pacte amb els sacerdots levítics que oficien davant meu. 22 Com l’estol dels astres, que no es pot comptar, i com la sorra de la vora de la mar, que no es pot mesurar, multiplicaré la descendència del meu servent David i la dels levites que oficien davant meu.
    23 El Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
    24 —No sents què diu aquesta gent? Afirmen que el Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit, i menyspreen el meu poble, que per a ells ja no és una nació.
    25 »Això diu el Senyor: Si és cert que jo he fet un pacte amb el dia i la nit i he fixat les lleis del cel i de la terra, 26 també és cert que no rebutjaré la descendència de Jacob i la de David, el meu servent: de la descendència de David n’escolliré governants destinats als descendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Jo renovaré la seva vida i en tindré pietat.