Gènesi - 43

Segon viatge a Egipte, amb Benjamí

    1 La fam continuava afeixugant el país. 2 Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills:
—Torneu a comprar-nos més queviures.

    3 Judà li va respondre:
—Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà.
4 Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. 5 Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.
    6 Israel els digué:
—Per què m’heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?

    7 Ells contestaren:
—Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”

    8 Llavors Judà va dir al seu pare Israel:
—Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort.
9 Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu. 10 Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.
    11 El seu pare Israel els digué:
—Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, festucs i ametlles.
12 Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. 13 Preneu el vostre germà i torneu a visitar aquell home. 14 Que el Déu totpoderós faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.

Segona entrevista amb Josep


    15 Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. 16 Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom:
—Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.

    17 El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva. 18 Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.» 19 Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
    20 —Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. 21 De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar 22 i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
    23 Ell els va respondre:
—Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.
Llavors va deixar Simeó en llibertat.

    24 El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. 25 Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà. 26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra. 27 Josep els va preguntar com estaven i després els digué:
—Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?

    28 Ells respongueren:
—El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.
I es van agenollar i es prosternaren novament.

    29 Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar:
—¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?
I afegí:
—Que Déu et sigui propici, fill meu.

    30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
    31 Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar. 32 Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant. 33 Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres. 34 Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.