Jeremies - 25

Vint-i-tres anys de predicació

    1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies referent al poble de Judà, l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, que era el primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia. 2 El profeta va dir això davant el poble de Judà i els habitants de Jerusalem:
    3 —Ja fa vint-i-tres anys, des de l’any tretze de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, fins al dia d’avui, que el Senyor em comunica la seva paraula. Jo no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no m’escolteu. 4 El Senyor tampoc no s’ha cansat d’enviar-vos cada dia els seus servents, els profetes, però vosaltres no els heu escoltat ni n’heu fet cas. 5 Ells us deien: “Si us convertiu cada un del vostre mal camí i de les vostres males accions, podreu continuar habitant al país que el Senyor us va donar, a vosaltres i als vostres pares, des de sempre i per sempre. 6 Si no m’irriteu, anant darrere altres déus i donant culte als ídols que us fabriqueu i adorant-los, no us enviaré cap desgràcia.” 7 Però, per desgràcia vostra, no m’heu escoltat i m’heu indignat amb la vostra conducta. Ho dic jo, el Senyor.
    8 »Ara, doncs, això us diu el Senyor de l’univers: “Com que no heu fet cas del que jo us deia, 9 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua. 10 Faré que s’hi acabin els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i el so de la mola, i apagaré la llum dels gresols.
    11 »Durant setanta anys, aquest país serà una ruïna i una desolació, i totes aquestes nacions estaran sotmeses al rei de Babilònia. 12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor. 13 Faré que es compleixi contra el país dels caldeus tot el que he dit sobre ell, tot el que hi ha escrit en aquest llibre, allò que Jeremies va profetitzar contra totes les nacions. 14 També ells seran sotmesos a moltes altres nacions i a grans reis. Així els donaré la paga merescuda per la seva conducta i les seves obres.”

Oracles contra les nacions ()

La copa del càstig


    15 Això em digué el Senyor, Déu d’Israel:
—Agafa aquesta copa de vi, la copa de la indignació que tinc a la mà, i fes-ne beure a totes les nacions a les quals jo t’enviaré:
16 que beguin, tentinegin i delirin davant l’espasa que llançaré enmig d’elles.
    17 Vaig prendre la copa de mans del Senyor i en vaig donar a beure a la gent de totes les nacions a les quals el Senyor m’havia enviat: 18 a Jerusalem i a les ciutats de Judà, amb els seus reis i els seus prohoms. Així en vaig fer una ruïna, un objecte d’estupor, riota i maledicció, tal com són avui. 19 També en vaig donar a beure al faraó, rei d’Egipte, als seus cortesans, als seus oficials i a tot el seu poble; 20 igualment, a tots els mercenaris d’occident, a tots els reis de la terra d’Us i a tots els reis del país dels filisteus: Ascaló, Gaza, Ecron i allò que resta d’Asdod; 21 a Edom, Moab i els ammonites; 22 als reis de Tir, de Sidó i de les costes de més enllà del mar; 23 a Dedan i Temà, a Buz i a tots aquells qui s’afaiten els polsos; 24 als reis d’Aràbia i als mercenaris d’occident que habiten al desert; 25 als reis de Zimrí i d’Elam i a tots els reis de Mèdia; 26 a tots els reis del nord, als de prop i als de lluny, uns després dels altres, a tots els reis del món que trepitgen aquesta terra. L’últim a beure serà el rei de Xeixac, que és Babilònia.
    27 El Senyor continuà:
—Digues-los: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Beveu, embriagueu-vos, vomiteu, caieu per terra i no us n’aixequeu, davant l’espasa que jo llançaré enmig vostre.”
28 I si no volguessin prendre la copa que tu els donaràs, digues-los: “Això us diu el Senyor de l’univers: En beureu, tant sí com no! 29 He començat enviant el desastre a la ciutat que porta el meu nom. ¿I voleu que us tingui per innocents ara a vosaltres? No us hi tindré pas! Convoco l’espasa contra tots els habitants de la terra. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”
    30 »Tu comunica’ls aquesta profecia. Digues-los:
»“El Senyor des del cel rugeix,
clama des del lloc sant on resideix,
rugeix amb totes les forces contra la seva pleta,
crida, com qui trepitja raïm,
contra tots els habitants de la terra.

    31 El ressò arriba fins als límits del món:
el Senyor pledeja contra les nacions,
crida tothom a judici,
abandona els malvats a l’espasa.
Ho dic jo mateix, el Senyor de l’univers.

    32 Això diu el Senyor de l’univers:
Un desastre passa de poble en poble,
s’alça una gran tempesta des de l’extrem de la terra.

    33 Aquell dia hi haurà víctimes del Senyor pertot arreu,
d’un cap a l’altre de la terra.
No seran plorats ni recollits ni enterrats;
seran com fems escampats pel mig dels camps.

    34 Pastors, crideu i lamenteu-vos!
Majorals dels ramats, rebolqueu-vos!
Us arriba el dia de la matança,
el dia de la vostra dispersió,
i caureu com vasos preciosos.

    35 Els pastors no troben refugi,
no es poden escapar els majorals dels ramats.

    36 Escolteu els crits dels pastors,
els planys dels majorals dels ramats:
el Senyor ha devastat les pastures;

    37 s’ha estès el silenci per les millors pletes
davant l’enuig ardent del Senyor.

    38 És com el lleó que deixa el cau,
perquè la terra s’ha tornat un desert,
davant l’embat de l’espasa devastadora,
davant l’enuig ardent del Senyor.”

i episodis de la vida de Jeremies (26-45)

Jeremies, portat al tribunal