Jeremies - 19

El senyal de la gerra trencada

    1 Això em digué el Senyor:
—Vés a comprar una gerra de terrissa. Després, amb alguns ancians del poble i dels sacerdots,
2 surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré. 3 Digues-los: “Reis de Judà i habitants de Jerusalem, escolteu la paraula del Senyor. Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Faré caure sobre aquest lloc una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. 4 Perquè m’han abandonat i han profanat aquest lloc, cremant-hi ofrenes a altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà; l’han profanat omplint-lo, a més, de sang d’innocents; 5 han construït recintes sagrats en honor de Baal per cremar-hi els seus fills en sacrifici, cosa que no els havia manat ni els havia permès, ni se m’hauria acudit mai. 6 Per això vénen dies que aquest lloc ja no es dirà ‘Tófet’ o ‘vall de Benhinnom’, sinó ‘vall de la Mortaldat’. Ho dic jo, el Senyor. 7 En aquest mateix lloc tiraré per terra els plans de Judà i de Jerusalem: faré que caiguin víctimes de l’espasa dels seus enemics, servint-me dels qui els volen aniquilar. Donaré els seus cadàvers als ocellots i als animals feréstecs. 8 Faré d’aquesta ciutat motiu d’estupor i de riota: tothom qui hi passarà es riurà de la seva desfeta. 9 Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres.”
    10 »Després trenca la gerra davant els qui t’hauran acompanyat 11 i digues-los: “Això us anuncia el Senyor de l’univers: Jo esmicolaré aquest poble i aquesta ciutat com qui esmicola una gerra de terrissa, que ja no es pot recompondre. Hauran d’enterrar la gent al Tófet perquè no trobaran més lloc per a enterrar. 12 Més encara: tractaré la ciutat i els seus habitants com he tractat el Tófet. Ho dic jo, el Senyor. 13 Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà quedaran impures com el Tófet, perquè en els terrats cremen ofrenes en honor de tot l’estol dels astres i hi fan libacions a déus estrangers.”
    14 Quan Jeremies hagué tornat del Tófet, on el Senyor l’havia enviat a profetitzar, se’n va anar a l’atri del temple del Senyor i digué a tot el poble:
    15 —Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Faré caure sobre aquesta ciutat i sobre totes les altres ciutats les desgràcies que he anunciat, perquè han anat a la seva, sense fer cas de les meves paraules.”