Gènesi - 42

Jacob envia els seus fills a Egipte

    1 Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
—Què espereu?
2 M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem.
    3 Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. 4 Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
    5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.

Els germans de Josep no el reconeixen


    6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. 7 Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
—D’on veniu?
Ells respongueren:
—Venim del país de Canaan a comprar menjar.

    8 Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. 9 Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué:
—Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.

    10 Ells van protestar:
—No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar.
11 Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
    12 Josep va replicar:
—No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!

    13 Ells li tornaren a dir:
—Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.

    14 Josep els replicà:
—És el que us deia: vosaltres sou uns espies!
15 Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. 16 Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!.
    17 I els va fer tancar tres dies a la presó. 18 Al cap de tres dies, Josep els digué:
—Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.
19 Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. 20 Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.
Ells van acceptar de fer-ho així.
21 Es deien els uns als altres:
—Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.

    22 Rubèn els respongué:
—¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.

    23 Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
    24 Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.

Els germans tornen a casa

24
Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant.
25 Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. 26 Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
    27 Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. 28 Llavors digué als seus germans:
—M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.
El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»

    29 Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
    30 —L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. 31 Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies. 32 Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.” 33 Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. 34 Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”
    35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. 36 Jacob, el seu pare, els digué:
—Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!

    37 Aleshores Rubèn va dir al seu pare:
—Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.

    38 Jacob va replicar:
—El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.