Jeremies - 18

Jeremies a cal terrisser

    1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor. El Senyor li digué:
    2 —Baixa a cal terrisser, que allà t’he de comunicar la meva paraula.
    3 Hi vaig anar i vaig trobar el terrisser treballant al torn. 4 Quan la peça que tornejava li sortia esguerrada, en feia una altra tal com ell la volia.
    5 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    6 —Parla a la gent d’Israel: “¿Creieu que jo no sóc capaç d’obrar com aquest terrisser? Vosaltres sou a les meves mans com l’argila a les mans del terrisser. 7 Si alguna vegada he amenaçat d’arrencar, enderrocar i destruir un poble o un reialme, 8 però aquell poble ha desistit de fer el mal que havia motivat la meva amenaça, jo també m’he desdit del mal que tenia decidit contra ells. 9 I si alguna altra vegada he promès de plantar o construir un poble o un reialme 10 però m’han ofès i m’han desobeït, també m’he desdit del bé que els havia promès.” 11 Digues, doncs, a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: “Això us anuncia el Senyor: Com fa un terrisser, jo estic donant forma a un desastre: medito un pla contra vosaltres. Convertiu-vos del mal camí, seguiu la bona ruta i milloreu la vostra conducta.”
    12 »Però ells responen: “No t’hi escarrassis! Volem seguir el nostre propi parer. Cadascú de nosaltres vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i pervers.”

Israel ha oblidat el Senyor


    13 Això us diu el Senyor:
«Pregunteu als altres països
si han sentit a dir res de semblant.
És horrorós, el pecat
que ha comès Israel!

    14 Per ventura la neu del Líban
abandona el penyal més alt?
¿S’estronquen les aigües fondes
que brollen i baixen fredes?

    15 Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi:
crema ofrenes als ídols que no són res,
que el fan ensopegar en els seus camins,
els camins de sempre,
i el porten per altres viaranys,
per camins no fressats.

    16 Faran del seu país objecte de riota sense fi:
seran l’estupor dels qui els veuran.
Tothom qui hi passarà quedarà esbalaït
i mourà el cap amb aires de mofa.

    17 Els escombraré davant l’enemic
com escombra el vent de llevant.
El dia de la desgràcia, per no veure’ls,
els giraré l’esquena.»

Confessions de Jeremies (IV)


    18 Alguns han dit: «Tramem un pla contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que instrueixin, savis que aconsellin, profetes que parlin en nom de Déu. Calumniem-lo, no escoltem res del que ens diu.»
    19 Escolta’m, Senyor,
fixa’t en els qui m’acusen.

    20 És just tornar mal per bé?
Doncs ells m’han parat una trampa!
Recorda que m’he presentat davant teu,
intercedint a favor d’ells
per apaivagar la teva indignació.

    21 Ara, doncs, fes-los morir amb l’espasa
i que els seus fills morin de fam.
Que les seves dones quedin viudes i acabin perdent els fills.
Que els homes morin de pesta
i els joves caiguin a la guerra.

    22 Que se sentin crits dins les cases,
quan de sobte els arribi la invasió.
Havien parat una trampa per caçar-m’hi,
m’havien posat un parany.

    23 Però tu, Senyor, coneixes
tot el pla que han tramat per matar-me.
No perdonis el seu crim,
no esborris el seu pecat.
Que caiguin estesos als teus peus,
fes-los sentir la teva indignació!