Jeremies - 16

La solitud del profeta

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —No et casis ni tinguis aquí cap fill ni cap filla, 3 perquè, referent als fills i filles que naixeran en aquest país, referent a les mares que els infantaran i als pares que els engendraran, això us faig saber jo, el Senyor: 4 Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers.
    5 »Això et dic jo, el Senyor: No prenguis part en un àpat funerari, no et posis de dol ni et planyis, perquè jo retiro d’aquest poble la meva amistat, el meu amor i la meva misericòrdia. Ho dic jo, el Senyor. 6 Rics i pobres d’aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells; 7 ningú no llescarà el pa del condol per consolar els qui ploren un difunt, ni els faran beure la copa del consol pel pare o per la mare.
    8 »Tampoc no entris en cap casa on facin un convit, no t’asseguis a menjar i beure amb ells. 9 Això anuncia el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia.
    10 »I quan anunciaràs tot això a aquest poble, ells et preguntaran: “Per què el Senyor ha decretat contra nosaltres unes desgràcies tan grans? Quines culpes o pecats hem comès contra el Senyor, el nostre Déu?” 11 Llavors respon-los: “Els vostres pares m’han abandonat: han anat darrere altres déus, els han venerat i els han adorat. M’han abandonat i no han observat la meva Llei. Ho dic jo, el Senyor. 12 Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi. 13 Per això us llançaré fora d’aquest país, a un país que no coneixíeu ni vosaltres ni els vostres pares: allà podreu donar culte nit i dia als altres déus. El que és jo, no us concediré pas la meva gràcia.”

Promesa de retorn


    14 »Tanmateix vénen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d’Egipte”, 15 sinó: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país del nord i dels altres països on els havia escampat.” Jo els faré tornar a la seva pròpia terra, la que vaig donar als seus pares.

Càstig dels culpables


    16 »Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. 17 Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s’amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor. 18 Jo els faré pagar el doble de les seves culpes i pecats perquè han profanat el meu país: la carronya repugnant i abominable dels seus ídols ha omplert la meva heretat.

Tothom reconeixerà l’únic Déu


    19 El Senyor és la meva força i la meva fortalesa,
el meu refugi en dies de perill.
Nacions d’un cap a l’altre de la terra
vindran a tu i diran:
«Quin engany, els déus heretats dels nostres pares!
No són res ni valen per a res.»

    20 «Pot fabricar-se déus un home?
Però si no en són, de déus!

    21 Per això els vull instruir:
aquesta vegada els faré conèixer
la meva força i el meu poder,
i sabran que el meu nom és “el Senyor”.»