Jeremies - 13

El senyal del cenyidor de lli

    1 El Senyor m’ordenà això:
—Vés, compra’t un cenyidor de lli i posa-te’l, nou encara, sense rentar.

    2 Tal com el Senyor m’ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me’l vaig posar. 3 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué:
    4 —Vés-te’n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga’l dins una escletxa de la roca.
    5 Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m’havia ordenat el Senyor. 6 Passats molts dies, el Senyor em va dir:
—Vés a l’Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva.

    7 Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l’havia amagat, però el cenyidor s’havia podrit, no era bo per a res.
    8 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    9 —Això us fa saber el Senyor: D’aquesta manera podriré l’orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem. 10 Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res. 11 Com un cenyidor s’estreny a la cintura de l’home, jo em vaig unir estretament a la casa d’Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m’han escoltat.

El senyal dels bots de vi


    12 »Digues-los també: “Això us fa saber el Senyor, Déu d’Israel: Els bots són per a omplir-los de vi.” Ells et respondran: “Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi.” 13 Però tu replica: “Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d’aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem. 14 Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m’impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor.”

Exhortació de darrera hora


    15 Escolteu, pareu atenció, no sigueu orgullosos,
que el Senyor ha parlat.

    16 Doneu glòria al Senyor, el vostre Déu,
abans que no us cobreixi de foscor
i que els vostres peus no ensopeguin
per les muntanyes a l’hora de l’albada;
no fos cas que, mentre espereu la llum,
ell enviés ombres de mort i negres nuvolades.

    17 Si no escolteu, ploraré en secret
per la vostra contumàcia:
ploraré desconsolat,
els meus ulls es desfaran en llàgrimes,
perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor.

Missatge a la casa reial


    18 Digues al rei i a la reina mare:
«Asseieu-vos per terra:
ha decaigut la vostra majestat,
la vostra corona magnífica.

    19 Les ciutats del Nègueb són tancades,
i no hi ha qui les obri;
tot Judà és deportat,
enterament deportat.»

Jerusalem purgarà les seves infidelitats


    20 «Alça els ulls
i mira els qui vénen del nord.
On és el ramat que tens encomanat,
les ovelles que són la teva glòria?

    21 Què diràs quan el Senyor els donarà poder sobre tu?
Eres tu qui els havia ensenyat,
i ara són ells qui et governen.
¿No et vindran dolors
com a la dona quan infanta?

    22 Et preguntaràs:
“D’on em ve tot això?”
És per totes les teves culpes,
que t’han aixecat la roba
i t’han violat.

    23 ¿Pot un etíop canviar la pell,
o un lleopard les seves clapes?
I vosaltres, avesats a fer el mal,
seríeu capaços de fer el bé?

    24 Us escamparé com la palla que vola
quan bufa el vent del desert.

    25 Aquesta és la sort que jo et destino,
a tu, que m’has oblidat
i has confiat en ídols mentiders.
Ho dic jo, el Senyor.

    26 Jo mateix t’aixecaré la roba fins a la cara,
perquè se’t vegin les vergonyes,

    27 els adulteris, els orgasmes,
la teva prostitució vergonyosa.
Dalt dels turons i en ple camp,
t’he vist fer coses abominables.
Ai de tu, Jerusalem! No et vols purificar!
Per quant de temps encara?»