Jeremies - 12

    1 Sé que ets just, Senyor:
jo no puc discutir amb tu.
Però et vull exposar les meves raons.
Per què prosperen els malvats?
Tots els traïdors viuen tranquils.

    2 Els has plantat i arrelen,
creixen i donen fruit.
Tu ets a prop dels seus llavis
però lluny del seu cor.

    3 Senyor, tu em coneixes i em veus,
has comprovat que el meu cor és amb tu.
Reserva els malvats, com anyells, per a l’escorxador,
separa’ls per al dia de la matança!

    4 Fins quan la terra ha de portar dol
i s’ha de marcir tota l’herba del camp?
Bèsties i ocells n’han desaparegut
per la maldat dels qui hi habiten.
Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!»

    5 «Si ja et canses de córrer amb els soldats d’infanteria,
com podràs competir amb la cavalleria?
Si només et sents segur en un país tranquil,
què faries en el bosc frondós del Jordà?

    6 És cert, fins i tot els teus germans i la teva pròpia família t’han traït
i convoquen gent a la teva esquena.
No te’n fiïs,
encara que et parlin amablement.»

El Senyor abandona el seu país


    7 «He abandonat la meva casa,
m’he desfet de la meva heretat,
he deixat en mans dels enemics
allò que més estimava.

    8 La meva heretat,
com un lleó ferotge,
ha rugit contra mi:
per això l’he detestada.

    9 La meva heretat és un cau de hienes,
els voltors l’ataquen de tots costats.
Aneu, aplegueu totes les feres,
dueu-les al carnatge!

    10 Molts pastors han assolat la meva vinya
i trepitjat el meu camp.
Han convertit el meu camp preferit
en un desert devastat;

    11 l’han deixat fet una desolació,
i ara ell plora, desolat, davant meu.
Tot el país és arrasat
i no hi ha qui en faci cas.

    12 Els devastadors han arribat
a tots els tossals del desert,
perquè el Senyor té una espasa que devora;
d’un cap a l’altre del país
no hi ha pau per a ningú.

    13 Sembraven blat, i han collit espines;
s’han escarrassat sense treure’n profit.
Avergonyiu-vos de la misèria de collita:
és fruit del gran enuig del Senyor.»

Avís del Senyor als pobles veïns d’Israel


    14 «Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l’heretat que vaig donar al meu poble d’Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d’enmig d’ells la gent de Judà. 15 Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d’ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat. 16 Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble. 17 Però si alguna d’aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l’arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»