Gènesi - 41

Somnis del faraó

    1 Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil 2 i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. 3 Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. 4 Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.
    5 El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. 6 Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert. 7 Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.
    8 Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar. 9 Llavors el primer coper va dir al faraó:
—Ara recordo un error meu.
10 El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. 11 Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. 12 A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. 13 I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar.

Josep interpreta els somnis del faraó


    14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. 15 Aquest li digué:
—He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo.

    16 Josep respongué al faraó:
—No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.

    17 El faraó va explicar a Josep:
—Somiava que em trobava a la vora del Nil.
18 Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. 19 Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. 20 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. 21 Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat.
    22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24 Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses.
»He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar.

    25 Josep va dir al faraó:
—Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer.
26 Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. 27 Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. 28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. 29 Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. 30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31 Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. 32 El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. 33 Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. 34 Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. 35 Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. 36 Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.

Josep, primer ministre del faraó


    37 El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.
    38 El faraó els va dir:
—Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell?

    39 Llavors el faraó va dir a Josep:
—Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu.
40 Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.
    41 I va afegir:
—Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.

    42 El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or. 43 El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.
    44 El faraó digué encara a Josep:
—Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.

    45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país. 46 Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.
Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte.
47 Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites, 48 i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. 49 Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
    50 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. 51 Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:
—Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.

    52 Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:
—Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.

    53 Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte 54 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. 55 Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.
    56 A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte. 57 I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu.