Gènesi - 3

El pecat i les seves conseqüències

    1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
—Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

    2 La dona va respondre a la serp:
—Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí,
3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
    4 La serp li va replicar:
—No, no morireu pas!
5 Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
    6 Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
    8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
    9 Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:
—On ets?

    10 Ell li va respondre:
—He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.

    11 El Senyor-Déu li replicà:
—Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?

    12 L’home va respondre:
—La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.

    13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
—Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
—La serp m’ha enganyat i n’he menjat.

    14 El Senyor-Déu va dir a la serp:
—Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida.
15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
    16 Després digué a la dona:
—Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.

    17 Després va dir a l’home:
—Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment.
18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
    20 L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
    21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l’home i la dona.
    22 Després el Senyor-Déu digué:
—L’home s’ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!

    23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. 24 Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.