Isaïes - 49

    1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!
Abans de néixer, el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.

    2 Ha fet dels meus llavis una espasa tallant,
m’amaga a l’ombra de la seva mà.
M’ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.

    3 M’ha dit: «Ets el meu servent;
en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»

    4 Jo pensava: «M’he cansat en va,
he consumit per no res les meves forces.»
Però el Senyor té a les mans la meva causa,
el meu Déu m’ha guardat la recompensa.

    5 Ara ha parlat el Senyor,
ell que m’ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;
el meu Déu és la meva força.

    6 M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo t’he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra.»

Retorn dels deportats


    7 Això diu el Senyor,
el Redemptor i Sant d’Israel,
al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,
al servent dels opressors:
«Els reis, en veure’t, s’aixecaran,
els governants es prosternaran davant teu
per respecte al Senyor, que és fidel,
al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»

    8 Això diu el Senyor:
«T’he escoltat a l’hora favorable,
t’he ajudat el dia de la salvació.
T’he reservat i et destino
a ser aliança del poble,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,

    9 a dir als empresonats: “Veniu a fora”,
i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.”
Pasturaran per tots els camins
i trobaran pastures en tots els rasos;

    10 no passaran fam ni set,
no els farà mal el sol ni la xardor,
perquè els guiarà el qui se’n compadeix
i els conduirà a les fonts d’aigua.

    11 Convertiré les muntanyes en camins,
quedaran anivellades les meves rutes.

    12 Mireu com arriben de lluny!
Uns vénen del nord i de ponent;
altres, de les fronteres d’Etiòpia.»

    13 Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.

El Senyor, una mare per al poble


    14 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,
el meu Déu s’ha oblidat de mi.»

    15 El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó,
pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l’oblidés,
jo mai no t’oblidaria.

    16 Et duc gravada a les palmes de les mans,
tinc sempre presents els teus murs.

    17 »Els qui ara et construeixen
s’afanyen més que els teus destructors;
ja són lluny els qui et devastaven.

    18 Alça els ulls i mira al teu voltant:
tots aquests s’apleguen per venir cap a tu.
Jo, el Senyor, ho afirmo,
tan cert com visc:
Ells seran l’ornament dels teus vestits,
i tu te’n guarniràs com una núvia.

    19 Eres tota ruïna i desolació,
un país devastat,
però ara ja ets massa estreta
per a encabir tots els teus habitants;
ja s’han allunyat els qui t’havien destruït.

    20 Aviat sentiràs el que et diuen
els fills que donaves per perduts:
“No hi cabem! Fes-nos lloc,
que puguem habitar-hi.”

    21 Tu pensaràs dintre teu:
“Qui m’ha infantat tots aquests fills?
Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país!
Aquests, doncs, qui els ha pujat?
Si jo havia quedat sense ningú!
D’on han sortit tots aquests?”»

    22 Això diu el Senyor Déu:
«Amb la mà faré senyal a les nacions,
aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles,
i portaran en braços els teus fills,
i les teves filles a l’espatlla.

    23 Tindràs reis per mainaders,
les princeses et faran de dides.
Es prosternaran al teu davant
i lleparan la pols dels teus peus.
Llavors sabràs que jo sóc el Senyor
i que no queden decebuts els qui confien en mi.

    24 Qui pot prendre el botí a un bon guerrer?
Quin captiu pot escapar-se d’un home fort?

    25 Doncs això et diu el Senyor:
Al bon guerrer li prendran el captiu,
l’home fort perdrà el seu botí.
Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris
i salvaré els teus fills.

    26 Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells
i a embriagar-se de la seva pròpia sang
com qui s’embriaga de vi novell.
Llavors tothom sabrà
que jo, el Senyor, sóc el teu salvador,
sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»