Isaïes - 24

    1 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.

    2 Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l’amo i l’esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.

    3 La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència.

    4 La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen.

    5 La gent ha profanat la terra on habita:
ha desobeït les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l’aliança eterna.

    6 Per això la maledicció devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per això minven els qui l’habiten,
ja hi queda poca gent.

    7 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions ara gemeguen.

    8 L’alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors s’han acabat;
han emmudit les cítares joioses.

    9 No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga la beguda.

    10 La ciutat, deserta, és una ruïna,
les cases tenen obstruïda l’entrada.

    11 Pels carrers la gent s’exclama perquè no hi ha vi,
s’han eclipsat les festes,
l’alegria ha abandonat el país.

    12 Dins la ciutat només hi ha desolació;
les seves portes, estellades, són una ruïna.

    13 En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l’olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema.

Una alegria precipitada


    14 Alguns cridaran d’alegria
aclamant la majestat del Senyor:
«Lloeu-lo des de ponent,

    15 des de llevant doneu glòria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,
a les illes llunyanes de la mar.

    16 De l’extrem de la terra hem sentit cantar:
Glòria al Déu just!»
Però jo dic: «Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traïdors traeixen,
els traïdors no paren de trair.»

    17 El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt, habitants de la terra.

    18 Qui fugi dels crits de pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s’enredarà a les malles del filat.
Les comportes del cel s’han obert
i els fonaments de la terra tremolen.

    19 La terra s’esquerda,
s’esberla la terra,
tremola sencera;

    20 fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca.
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s’aixecarà mai més.

    21 Aquell dia, el Senyor demanarà comptes,
allà dalt, a l’estol dels astres,
i aquí baix, als reis de la terra.

    22 Els amuntegaran, encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després els judicaran.

    23 La lluna es retirarà avergonyida,
el sol s’amagarà ple de confusió,
quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem.
La seva glòria es manifestarà als seus ancians.