Isaïes - 22

Advertiment a Jerusalem

    1 Presagi sobre la vall de la Visió.
Què et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?

    2 Què són tant de renou i cridòria
en una ciutat sempre de festa?
L’espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.

    3 Els caps de l’exèrcit han fugit;
sense disparar l’arc han estat capturats.
Tots els qui l’enemic ha trobat, els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny han estat agafats.

    4 Per això us dic:
«Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.

    5 El Senyor, Déu de l’univers, ha decretat
un dia d’espant, d’ensulsiada, d’esfereïment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors ressonen per les muntanyes.

    6 Els soldats d’Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.

    7 Les millors de les teves valls, Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions davant les teves portes.

    8 Han deixat Judà al descobert.»
Aquell dia revisàveu les armes
custodiades a l’edifici del Bosc

    9 i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,

    10 vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes per reforçar la muralla.

    11 Construíreu un dipòsit entre els dos murs
per recollir-hi l’aigua de la bassa vella.
Però no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
però vosaltres no ho sabíeu veure.

    12 Aquell dia,
el Senyor, Déu de l’univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac.

    13 En canvi, tot eren festes i gresca,
matàveu moltons i vedells,
us atipàveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem, que demà morirem.»

    14 Però el Senyor de l’univers m’ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serà perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara el Senyor, Déu de l’univers.

Sentència contra un alt funcionari


    15 Això m’ordena el Senyor, Déu de l’univers:
«Vés a trobar Xebnà, aquest administrador,
aquest cap del palau reial,
i digues-li:

    16 “Qui ets tu aquí, què hi tens,
per a fer-te excavar una tomba en un lloc alt,
per a fer-te obrir un sepulcre a la roca?

    17 Doncs mira, gran prohom:
el Senyor et llançarà lluny,
t’embolicarà en un farcell

    18 i et farà rodolar com una bola
fins a un país tot pla.
Allí moriràs,
allí es deturaran els teus carruatges,
tu que ets la deshonra del palau del teu senyor.

    19 Jo et faré caure de la peanya,
el teu senyor et derrocarà del pedestal.

    20 Aquell dia cridaré el meu servent,
Eliaquim, fill d’Hilquiahu,

    21 el revestiré amb la teva túnica,
el cenyiré amb la teva faixa
i li confiaré el poder que tu ara posseeixes.
Serà un pare per als habitants de Jerusalem
i per a la gent de Judà.

    22 Li posaré damunt l’espatlla la clau del palau de David.
Quan ell obri, ningú no tancarà;
quan ell tanqui, ningú no obrirà.

    23 El clavaré com una estaca en un lloc ferm,
i serà un motiu de glòria
per a la família del seu pare.”

    24 Però es repenjarà damunt d’ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres. 25 Això diu el Senyor de l’univers: «Llavors l’estaca cedirà, i s’esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.