Gènesi - 35

Déu beneeix Jacob a Betel

    1 Déu va dir a Jacob:
—Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.

    2 Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell:
—Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits.
3 Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat.
    4 Llavors van donar a Jacob totes les estatuetes de déus estrangers i les arracades que duien a les orelles, i Jacob les va enterrar al peu de l’alzina que hi ha a la vora de Siquem. 5 Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.
    6 Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan. 7 Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
    8 Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.
    9 Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir 10 dient:
—El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.
I el va anomenar Israel.

    11 Déu va afegir:
—Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
12 El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.
    13 Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell. 14 Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt. 15 Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.

Naixement de Benjamí i mort de Raquel


    16 Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil. 17 Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir:
—Anima’t, tens un altre fill.

    18 Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.
    19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. 20 Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.
    21 Israel se’n va anar d’allí i va plantar la seva tenda més enllà de Migdal-Éder.

Els dotze fills de Jacob


    22 Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se’n va assabentar i ho trobà mal fet.
Els fills de Jacob van ser dotze.
23 Fills de Lia: Rubèn, primogènit de Jacob, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 24 Fills de Raquel: Josep i Benjamí. 25 Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí. 26 Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser.
Aquests són els fills de Jacob que van néixer a Padan-Aram.

Mort d’Isaac


    27 Jacob va tornar al lloc on havia viscut el seu pare Isaac a Mambré, a Quiriat-Arbà, que és Hebron, on Abraham i Isaac havien residit com a immigrants.
    28 Isaac va viure cent vuitanta anys. 29 Va morir carregat d’anys i es va reunir amb els seus. Esaú i Jacob, els seus dos fills, el van enterrar.