Isaïes - 14

Els deportats tornaran

    1 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d’Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s’ajuntaran a ells, s’uniran al poble de Jacob.
    2 Altres pobles prendran els d’Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.

Sàtira contra el rei de Babilònia


    3 Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès, 4 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia:
«Quina fi, la del tirà!
S’ha acabat la seva arrogància.

    5 El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats,
la vara dels dominadors

    6 que bastonejava els pobles
furiosament i sense parar,
que dominava amb ràbia les nacions
i les perseguia sense treva.

    7 Ara la terra reposa tranquil·la
i esclata en crits d’entusiasme;

    8 els xiprers i els cedres del Líban
també s’alegren i diuen:
“D’ençà que jeus a la tomba
no ve ningú més a tallar-nos.”

    9 »El país dels morts es remou
amb l’anunci de la teva arribada;
desvetlla per tu les ombres dels morts,
les de tots els poderosos de la terra;
fa aixecar dels seus setials
els reis de les nacions.

    10 Tots et saluden i et diuen:
“Ara tu també ets feble:
t’has tornat com nosaltres!”

    11 La teva arrogància s’ha enfonsat al país dels morts
al so de les teves arpes.
El teu jaç és la podridura,
i els cucs et fan de cobrellit.

    12 »Com has caigut del cel,
estel brillant del matí!
Ara has de jeure a terra,
tu que dominaves les nacions.

    13 Tu pensaves:
“Pujaré fins al cel,
posaré ben alt el meu tron,
per damunt de les estrelles de Déu,
i m’asseuré a la muntanya
on es reuneix la cort divina,
a tocar del cel.

    14 Cavalcaré sobre els núvols
i seré com el Déu altíssim.”

    15 De fet, però, has baixat al país dels morts,
al fons de tot dels inferns.

    16 Els qui et veuen entrar t’observen,
et miren fixament i diuen:
“¿És aquest l’home que feia tremolar la terra
i trontollar els reialmes?

    17 ¿Aquest transformava el món en un desert,
arrasava les ciutats
i negava la llibertat als presoners?”

    18 »Tots els reis de les nacions
reposen amb honor,
cada un a la seva tomba.

    19 A tu, en canvi, t’han llançat fora del sepulcre,
com un fetus mal format,
com carronya trepitjada:
et cobreixen els cadàvers
de guerrers traspassats per l’espasa,
que han baixat al més pregon de l’abisme.

    20 Però ni dintre la tomba t’ajuntaràs amb ells,
perquè has devastat el teu país,
has assassinat el teu propi poble.
Ningú no pronunciarà mai més el nom
de la teva dinastia criminal.

    21 Per la culpa dels pares
prepareu ara la matança dels fills:
que no s’alcin més a conquerir la terra
i a omplir de ciutats el món sencer.

    22 »Ho dic jo, el Senyor de l’univers:
M’alçaré contra Babilònia
i n’exterminaré el nom i tot vestigi,
tot rebrot i tota posteritat.

    23 La convertiré en terra pantanosa,
domini dels eriçons.
L’esbandiré d’una escombrada.
Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»

Desfeta dels assiris


    24 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers:
«Us asseguro que es farà el que he planejat,
que es complirà el que he decidit.

    25 Esmicolaré els assiris dins el meu país,
els trepitjaré dalt les meves muntanyes;
així el meu poble serà alliberat del jou,
de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.»

    26 Aquesta és la decisió del Senyor de l’univers per a tots els països;
la seva mà amenaça totes les nacions.

    27 Quan ell pren un determini, qui el farà fracassar?
Quan la seva mà amenaça, qui la hi farà retirar?

Contra els filisteus


    28 Aquest presagi és de l’any que va morir el rei Acaz.
    29 No us alegreu, filisteus,
de veure trencat el bastó que us feria;
si el bastó era una serp, el rebrot serà un escurçó,
i el fruit, un drac volador.

    30 Els més miserables tenien menjar,
i els pobres reposaven segurs;
ara, la fam que els enviaré els exterminarà,
i el drac matarà els supervivents.

    31 Crideu i lamenteu-vos, ciutats fortificades!
Filistea, fon-te de por,
perquè ve del nord un núvol de fum,
un exèrcit en formació compacta.

    32 Què respondrem als ambaixadors filisteus?
Que el Senyor mateix ha fundat Sió
i que allí es refugien els pobres del seu poble.