Isaïes - 7

Un missatge per al rei Acaz

    1 En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
    2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. 3 Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
—Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors,
4 i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. 5 Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: 6 ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ 7 Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
    8-9 »Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols capital dels arameus;
el fill de Remaliahu és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols capital d’Efraïm.
D’aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble.
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms.”

El senyal de l’Emmanuel


    10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
    11 —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
    12 Però Acaz va respondre:
—No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.

    13 Aleshores Isaïes digué:
—Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu?
14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”) . 15 El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. 16 Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. 17 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria.
    18 Aquell dia,
el Senyor farà un xiulet
a les mosques dels canals del Nil
i a les abelles del país d’Assíria.

    19 Totes acudiran i es posaran
a les fondalades dels torrents, a les escletxes de les roques,
per tots els matolls i per tots els abeuradors.

    20 Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla
a l’altra banda de l’Eufrates:
la navalla és el rei d’Assíria.
Us afaitarà el pèl de cap a peus
i us traurà fins i tot la barba.

    21 Aquell dia,
cadascú criarà una vaca i dues ovelles,

    22 i faran tanta llet
que tothom podrà menjar mató.
Els qui sobreviuran al país
menjaran mel i mató.

    23 Aquell dia,
les vinyes d’un miler de ceps,
valorades en mil peces d’argent,
seran abandonades a les espines i esbarzers.

    24 Sols hi aniran els caçadors, armats amb l’arc i les fletxes.
Els esbarzers i les espines cobriran tot el país.

    25 Per por de les espines i els esbarzers,
ningú no es voldrà acostar
als turons que abans eren conreats.
Hi aviaran els bous a pasturar i seran trepitjats per les ovelles.