Isaïes - 5

La cançó de la vinya

    1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.

    2 Va remoure la terra, tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N’esperava bon raïm,
però ha sortit agre.

    3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.

    4 Què més podia fer que no li hagi fet?
N’esperava bon raïm;
per què surt agre?

    5 Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n’ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi.

    6 La convertiré en terra erma:
no l’esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.

    7 La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel.
Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia, i tot són misèries.

Contra els qui governen Judà


    8 Ai dels qui, a costa dels veïns,
engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a ningú,
habitareu sols en el país.

    9 Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers:
«Totes aquestes cases grans i boniques
es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus.

    10 Deu jovades de vinya donaran només un bot de vi,
i deu sacs de gra en produiran un de sol.»

    11 Ai dels qui de bon matí
corren darrere la beguda
i al capvespre s’atarden encesos pel vi!

    12 Mentre s’embriaguen al so de l’arpa,
la lira, el tamborí i la flauta,
no pensen què fa el Senyor,
no s’adonen com actua la seva mà.

    13 Per això diu el Senyor:
«El meu poble, que no entén res, serà deportat;
els seus governants moriran de fam,
la gent defallirà de set.»

    14 Per això el país dels morts eixamplarà la seva gola,
obrirà la boca de bat a bat.
Hi davallaran nobles i poble
enmig d’una cridòria eixordadora.

    15 Tot mortal serà humiliat, tot home s’enfonsarà;
els altius abaixaran la mirada.

    16 El Senyor de l’univers quedarà enaltit
quan restaurarà la justícia;
ell, el Déu sant,
mostrarà la seva santedat restablint el dret.

    17 Per les ruïnes dels palaus dels rics
pasturaran els ramats, el bestiar de pas s’hi atiparà.

    18 Ai dels qui estiren amb enganys el carro de la injustícia
i així arrosseguen el càstig del seu pecat!

    19 Diuen: «Que s’afanyi el Déu sant d’Israel,
que enllesteixi la seva obra:
la volem veure.
Que l’acompleixi d’una vegada:
la volem conèixer.»

    20 Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg.

    21 Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents!

    22 Ai dels qui són valents a l’hora de beure vi,
herois tan sols per a barrejar begudes!

    23 Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret.

    24 Per això, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l’ensenyament del Senyor de l’univers,
menyspreen la paraula del Sant d’Israel.

La indignació del Senyor


    25 Per això el Senyor
s’encén d’indignació contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mà.
Les muntanyes tremolen
i els cadàvers de les víctimes
semblen escombraries enmig dels carrers.
Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació,
i la seva mà continua amenaçant.

L’amenaça d’una nació llunyana


    26 El Senyor alça un estendard
per cridar una nació llunyana;
fa un xiulet perquè vingui des de l’extrem de la terra,
i tot d’una arriba lleugera.

    27 En aquesta nació, ningú no es cansa, ningú no ensopega,
ningú no s’abalteix ni s’adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandàlies.

    28 Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l’huracà.

    29 Rugeix com una lleona, braola com cadells de lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l’enduu;
ningú no la hi pot arrabassar.

    30 Però vindrà un dia que rugiran contra aquella nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu la foscor dels desastres:
la nuvolada enfosquirà la llum.