Segon llibre dels Reis - 3

Jehoram, rei d’Israel. Guerra contra Moab

    1 Jehoram, fill d’Acab, començà a ser rei d’Israel a Samaria l’any divuitè del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dotze anys. 2 Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit. 3 Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar.
    4 Meixà, rei de Moab, criava ramats i pagava al rei d’Israel un tribut de cent mil anyells i la llana de cent mil moltons. 5 A la mort d’Acab, el rei de Moab es va revoltar contra el rei d’Israel. 6 El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l’exèrcit d’Israel. 7 Jehoram envià a dir a Josafat, rei de Judà:
—El rei de Moab s’ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites?
Li va respondre:
—Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus.

    8 Jehoram preguntà:
—Per quin camí hi pujarem?
Josafat li respongué:
—Pel camí del desert d’Edom.

    9 El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges. 10 El rei d’Israel va exclamar:
—Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!

    11 Josafat va demanar:
—No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d’ell?
Un dels oficials del rei d’Israel va respondre:
—Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies.

    12 Josafat va afegir:
—La paraula del Senyor és amb ell.
Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo.
13 Eliseu va dir al rei d’Israel:
—Deixa’m estar! Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare!
El rei d’Israel va replicar:
—De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!

    14 Eliseu va respondre:
—Per la vida del Senyor de l’univers, de qui sóc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria.
15 Ara porteu-me un músic.
Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s’apoderà d’Eliseu,
16 que exclamà:
—Això diu el Senyor: “Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall.”
17 Perquè això diu el Senyor: “No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s’omplirà d’aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega.” 18 I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans. 19 Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu.
    20 L’endemà al matí, a l’hora de l’ofrena, començà a venir aigua del cantó d’Edom i la terra es va inundar.
    21 Entretant, tots els moabites s’havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d’empunyar les armes fins als més grans, i s’havien apostat a la frontera. 22 Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l’aigua vermella com la sang, 23 i exclamaren:
—És sang! Aquests reis s’han barallat espasa en mà i s’han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites!

    24 Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites. 25 Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac. 26 Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d’espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, però van fracassar. 27 Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l’havia de succeir en el tron, i l’oferí en holocaust sobre la muralla. La indignació contra els israelites va ser tan gran, que s’hagueren de retirar i se’n tornaren al seu país.