Segon llibre dels Reis - 2

    1 Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. 2 Elies va dir a Eliseu:
—Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel.
Eliseu va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
Van baixar, doncs, tots dos a Betel.
3 Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:
—¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
—Ja ho sé. Calleu.

    4 Elies li va dir:
—Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó.
Ell va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van arribar a Jericó.
5 Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:
—¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
—Ja ho sé. Calleu.

    6 Elies li va dir:
—Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.
Ell va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van continuar caminant tots dos.
7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. 8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. 9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
—Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
Eliseu respongué:
—Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.

    10 Ell replicà:
—Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.

    11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. 12 Eliseu ho veia i cridava:
—Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!
I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.

Inicis de l’activitat d’Eliseu


    13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. 14 Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
—On és el Senyor, el Déu d’Elies?
Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.
15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:
—L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!
Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.
16 Després li digueren:
—Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.
Ell respongué:
—No hi envieu ningú.

    17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:
—Envieu-los-hi!
Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar.
18 Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:
—¿No us ho deia, que no hi anéssiu?

Miracles d’Eliseu


    19 Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:
—Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.

    20 Ell els va dir:
—Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal.
Ells l’hi van portar.
21 Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué:
—Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”

    22 I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.
    23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant:
—Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!

    24 Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets.
    25 Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.