Primer llibre dels Reis - 21

La vinya de Nabot

    1 Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria. 2 Acab va dir a Nabot:
—Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d’hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.

    3 Nabot li respongué:
—Que el Senyor em guardi de cedir-te l’heretat dels meus pares!

    4 Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar. 5 La seva dona, Jezabel, l’anà a veure i li digué:
—Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res?

    6 Ell li va respondre:
—He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m’ha respost: “No et vull cedir la meva vinya.”

    7 Llavors la seva muller Jezabel li va dir:
—¿Així fas de rei d’Israel? Aixeca’t, menja i posa’t content! Jo m’encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.

    8 Jezabel va fer escriure cartes en nom d’Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot. 9 Les cartes deien:
—Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l’assemblea.
10 Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.” Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.
    11 Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat. 12 Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l’assemblea. 13 Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot:
—Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.
Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí.
14 Després van comunicar-ho a Jezabel:
—Nabot ha estat apedregat i és mort.

    15 Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab:
—Aixeca’t i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort.

    16 Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió.

Intervenció d’Elies


    17 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué:
    18 —Baixa a trobar Acab, rei d’Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre’n possessió. 19 Digues-li: “Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t’apoderes dels seus béns?” I digues-li encara: “Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!”
    20 Acab va dir a Elies:
—¿Així, doncs, m’has trobat, enemic meu?
Elies li va respondre:
—T’he vingut a trobar perquè t’has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor.
21 Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d’Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. 22 El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià, perquè m’has irritat i has fet pecar Israel.
    23 El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:
—Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel.
24 Els de la família d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
    25 Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït. 26 El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
    27 Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma. 28 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir:
    29 —¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.