Primer llibre dels Reis - 19

Fugida d’Elies a la muntanya de l’Horeb

    1 Acab va explicar a Jezabel tot el que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. 2 Llavors Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies:
—Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells!

    3 Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat 4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:
—Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.

    5 Es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué:
—Aixeca’t i menja.

    6 Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d’aigua. Va menjar, va beure i s’ajagué de bell nou. 7 L’àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué:
—Aixeca’t i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.

    8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.
    9 En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:
—Què hi fas, aquí, Elies?

    10 Ell respongué:
—Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.

    11 El Senyor li digué:
—Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.
Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol.
12 Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. 13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué:
—Què hi fas, aquí, Elies?

    14 Ell va respondre:
—Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.

    15 El Senyor li va dir:
—Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus.
16 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu. 17 El qui s’escapi de l’espasa d’Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s’escapi de l’espasa de Jehú, el farà morir Eliseu. 18 Però jo deixaré a Israel una resta de set mil homes: tots els genolls que no s’han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l’han besat.

Elies crida Eliseu a seguir-lo


    19 Elies se’n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. 20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d’Elies i li digué:
—Deixa’m anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.
Elies li va respondre:
—Vés! Torna-te’n! A què t’obligo jo?

    21 Eliseu se’n tornà de darrere d’Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei.