Primer llibre dels Reis - 17

    1 Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab:
—Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.

Estada al torrent de Querit


    2 El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    3 —Vés-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. 4 Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t’alimentin.
    5 Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se’n va anar a viure al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. 6 Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.

La viuda de Sarepta


    7 Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. 8 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    9 —Vés a Sarepta de Sidó i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat.
    10 Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
—Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.

    11 Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
—Porta’m també, si et plau, un tros de pa.

    12 Ella va respondre:
—Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.

    13 Llavors Elies li va dir:
—No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill,
14 perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.”
    15 Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. 16 El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.

Resurrecció del fill de la viuda


    17 Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. 18 Ella va dir a Elies:
—Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?

    19 Ell li va respondre:
—Dóna’m el teu fill.
Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit.
20 Després va invocar el Senyor dient:
—Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?

    21 Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:
—Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant!

    22 El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure. 23 Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:
—Mira, el teu fill és viu!

    24 La dona va dir a Elies:
—Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.