Primer llibre dels Reis - 2

Testament i mort de David

    1 Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:
    2 —Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta’t com un home! 3 Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. 4 Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.”
    5 »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en plena pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. 6 Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts. 7 Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. 8 Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. 9 Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
    10 David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. 11 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.

Salomó elimina Adonies


    12 Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.
    13 Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:
—Véns en so de pau?
Ell respongué:
—Sí, en so de pau.

    14 I va afegir:
—T’he de dir una cosa.
Ella digué:
—Parla.

    15 Ell va continuar:
—Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.
16 Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.
Ella digué:
—Explica’t.

    17 Ell va continuar:
—Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.

    18 Betsabé li va respondre:
—Està bé. Parlaré al rei a favor teu.

    19 Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta. 20 Llavors ella li digué:
—Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.
El rei li va respondre:
—Demana, mare, que no t’ho negaré.

    21 Ella continuà:
—Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.

    22 El rei Salomó va replicar a la seva mare:
—Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!

    23 Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:
—Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!
24 Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
    25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.

Abiatar és exiliat


    26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:
—Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu, davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.

    27 Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.

Joab és assassinat


    28 Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar. 29 Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:
—Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.
Salomó va fer dir a Joab:
—Per què t’has refugiat vora l’altar?
Joab respongué:
—Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.
Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:
—Vés i mata’l.

    30 Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:
—El rei mana que surtis.
Joab va respondre:
—No, moriré aquí mateix.
Benaiahu tornà la resposta al rei:
—Joab m’ha contestat així.

    31 El rei li digué:
—Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
32 El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. 33 Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
    34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert. 35 En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.

Mort de Ximí


    36 A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:
—Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc.
37 El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.
    38 Ximí va respondre al rei:
—La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.
Ximí va viure molt de temps a Jerusalem.
39 Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat, 40 va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus. 41 Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. 42 El rei el va fer comparèixer i li digué:
—¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.”
43 Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
    44 El rei va dir encara a Ximí:
—Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap.
45 En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.
    46 El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí.
I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.

Regnat de Salomó (3-11)

Casament amb la filla del faraó