Segon llibre de Samuel - 23

Oracle de David

    1 Aquestes foren les darreres paraules de David:
«Oracle de David, fill de Jessè,
oracle de l’home plantat al cim més alt,
l’ungit del Déu de Jacob,
que Israel canta de bon grat.

    2 En mi parla l’esperit del Senyor,
tinc a la boca les seves paraules.

    3 Ho ha dit el Déu d’Israel,
la Roca d’Israel que m’ha parlat:
Si és just el qui governa,
si governa amb temor de Déu,

    4 serà lluminós com l’albada,
com el sol que despunta a l’horitzó;
serà una albada sense núvols,
resplendor que, passada la pluja,
fa créixer l’herbei de la terra.

    5 »Així serà la meva dinastia davant de Déu.
Ell m’ha concedit una aliança eterna,
en tot ordenada i segura.
Les meves victòries, els meus anhels,
¿no és ell qui els duu a terme?

    6 »Però la gent de mala mena
són com els cards que es llencen;
ningú no els toca amb les mans.

    7 I si algú s’hi acosta,
és per apilar-los amb la forca;
hi posa foc i els crema allà mateix.»

Els herois de David


    8 Aquests són els noms dels herois de David:
Ixbaal, l’hacmonita, anomenat també Adinó, l’esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents homes.

    9 El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d’un home d’Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de David es van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre’ls, i els homes d’Israel es van retirar. 10 Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí.
    11 El seguia Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties, i l’exèrcit va fugir. 12 Però Xamà es va plantar al mig d’aquell camp, va defensar-lo i derrotà els filisteus. La victòria que li va donar el Senyor fou també extraordinària.
    13 Un dia, en temps de la sega, aquests tres, que eren dels principals herois, baixaren a trobar David a la cova d’Adul·lam mentre un escamot de filisteus estava acampat a la vall dels Rafaïtes. 14 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea. 15 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:
—Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!

    16 Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, 17 mentre deia:
—Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida.
David, doncs, no en volgué beure.
Això és el que van fer aquells tres herois.

    18 Abisai, germà de Joab i fill de Seruià, també era un dels principals herois. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, i es va fer famós al costat d’aquells tres. 19 Abisai era el comandant del grup dels trenta. Va ser més considerat que tots ells, però no va igualar els mèrits dels tres.
    20 Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, va ser autor de moltes proeses. Matà els dos Ariels de Moab i, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó. 21 Va matar també un egipci que era un homenàs. L’egipci duia una llança a la mà, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar. 22 Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres. 23 Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres. David li confià el comandament de la guàrdia reial.
    24 En el grup dels trenta hi havia:
Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita;
25 Xammà, d’Harod; Elicà, també d’Harod; 26 Heles, de Betpèlet; Irà, fill d’Iqueix, de Tecoa; 27 Abièzer, d’Anatot; Sabení, d’Huixà; 28 Salmon, d’Ahóah; Mahrai, de Netofà; 29 Héleb, fill de Baanà, de Netofà; Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; 30 Benaià, de Piraton; Idai, dels torrents de Gàaix; 31 Abí-Albon, l’arbatita; Azmàvet, de Bahurim; 32 Eliahbà, de Xaalbim; Jaixén, de Gur; Jehonatan, fill de 33 Xammà l’ararita; Ahiam, fill de Xarar l’ararita; 34 Elifèlet, fill d’Ahasbai, el maacatita; Eliam, fill d’Ahitófel, de Guiló; 35 Hesrai, de Carmel; Paarai, d’Arab; 36 Igal, fill de Natan, de Sobà; Baní, de la tribu de Gad; 37 Sèlec, l’ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià; 38 Irà, del clan de Jèter; Gareb, del mateix clan; 39 Uries, l’hitita.
En total, eren trenta-set.