Gènesi - 28

    1 Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre:
—No et casis amb cap filla del país de Canaan.
2 Vés-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare. 3 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. 4 Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham.
    5 Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l’arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d’Esaú.
    6 Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d’allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan, 7 i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n’havia anat cap a Padan-Aram. 8 Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac. 9 Per això se n’anà a trobar Ismael, fill d’Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.

Somni de Jacob


    10 Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d’Haran. 11 Quan el sol ja s’havia post, va arribar en un indret i s’hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc. 12 Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. 13 El Senyor es trobava davant seu i li deia:
—Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència.
14 La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T’estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se. 15 Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès.
    16 Quan Jacob es desvetllà, va dir:
—Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.

    17 I ple de temor va exclamar:
—Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.

    18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. 19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu») . Abans, el nom de la ciutat era Luz. 20 Després, Jacob va fer aquesta prometença:
—Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit
21 i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu, 22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.