Segon llibre de Samuel - 15

Revolta d’Absalom contra David

    1 Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta homes que el precedien. 2 Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:
—De quin poble ets?
Ell responia:
—El teu servent és de tal tribu d’Israel.

    3 Absalom aleshores li deia:
—Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.

    4 Absalom afegia:
—Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.

    5 I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava. 6 Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
    7 Passats quatre anys, Absalom va dir al rei:
—Permet que me’n vagi a Hebron a complir una prometença que vaig fer al Senyor.
8 Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
    9 El rei li va respondre:
—Vés-te’n en pau.
Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron.
10 Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donessin aquesta consigna:
—Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!

    11 Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. 12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.

David fuig de Jerusalem


    13 Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. 14 Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:
—Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.

    15 Els consellers del rei li van respondre:
—Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.

    16 El rei va sortir a peu, amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau. 17 El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar. 18 Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat. 19 El rei va dir a Itai, el de Gat:
—Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país.
20 Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu!
    21 Però Itai va respondre al rei:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent.

    22 David va dir a Itai:
—Doncs, vine. Endavant!
I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies.
23 Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró, mentre tota la gent caminava en direcció al desert. 24 També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. 25 Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:
—Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix.
26 Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
    27 El rei digué encara al sacerdot Sadoc:
—Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar, es quedin amb vosaltres.
28 Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà fins que em digueu alguna cosa.
    29 Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
    30 David va emprendre la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant. 31 Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:
—Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel!

    32 Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol. 33 David va dir-li:
—Si véns amb mi, més aviat em faràs nosa.
34 Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel. 35 Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei. 36 Tenen amb ells els seus dos fills: Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar. Comuniqueu-me per mitjà d’ells tot el que haureu sentit.
    37 Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.