Segon llibre de Samuel - 12

El profeta Natan reprèn David. Naixement de Salomó

    1 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué:
—En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre.
2 El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. 3 El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a casa seva.
    5 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan:
—Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!
6 Pagarà l’ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet!
    7 Llavors Natan va dir a David:
—Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül.
8 T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors. 9 Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites. 10 Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva. 11 Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia. 12 Tu ho has fet d’amagat, però jo obraré a plena llum, davant de tot Israel.”
    13 David va dir a Natan:
—He pecat contra el Senyor.
Natan li va respondre:
—El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs.
14 Però amb aquesta acció has menyspreat el Senyor; per això el fill que t’ha nascut, morirà.
    15 I Natan se’n tornà a casa seva.
El Senyor va enviar una malaltia a l’infant que la muller d’Uries havia donat a David, i es va posar molt greu.
16 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. 17 Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res. 18 L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.»
    19 David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que el nen era mort. Els va preguntar, doncs:
—¿És mort, el nen?
Ells van respondre:
—Sí, és mort.

    20 Llavors David s’alçà de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anà a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanà que li paressin taula i va menjar. 21 Els seus consellers li deien:
—Què és, això que fas? Mentre el nen vivia, dejunaves i ploraves, i ara que ha mort, t’aixeques de terra i et poses a menjar.

    22 Ell va respondre:
—Mentre el nen vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i el nen viurà?
23 Però, ara que ja és mort, per què he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sóc jo que aniré allà on és ell, però ell no tornarà pas a mi.
    24 David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom de Salomó. El Senyor el va estimar 25 i va enviar el profeta Natan a posar-li el sobrenom de Jedidià (que vol dir «estimat del Senyor») , per l’amor que ell, el Senyor, li tenia.

Conquesta de Rabà dels ammonites


    26 Joab va atacar Rabà dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial. 27 Llavors envià missatgers a David per dir-li:
—He atacat Rabà i ara en controlo les reserves d’aigua.
28 Mobilitza, doncs, la resta de l’exèrcit, vine al setge de la ciutat i conquereix-la tu. Si la conquerís jo, l’anomenada seria meva.
    29 David va mobilitzar tot l’exèrcit i marxà cap a Rabà, va assaltar-la i la va conquerir. 30 S’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d’or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme. 31 En va expulsar els habitants i els va obligar a fer treballs forçats amb serres, pics i destrals, i a fabricar maons. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem.