Segon llibre de Samuel - 3

    1 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s’allargava. Però David s’anava consolidant, mentre la casa de Saül s’afeblia cada dia més.

Fills de David


    2 Durant la seva estada a Hebron, David va tenir aquests fills: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; 3 el segon, Quilab, fill d’Abigail, la muller de Nabal, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Talmai, rei de Gueixur; 4 el quart, Adonies, fill d’Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d’Abital; 5 el sisè, Itream, fill d’Eglà, també muller de David. Tots aquests van néixer a Hebron.

Abner es passa a David


    6 Mentre continuava la guerra entre la casa de Saül i la de David, Abner s’havia convertit en l’home fort de la casa de Saül. 7 Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà i era filla d’Aià. Ixbóixet, fill de Saül, va dir a Abner:
—Com t’has atrevit a dormir amb la concubina del meu pare?

    8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d’Ixbóixet i li digué:
—Que potser sóc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporto lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caiguessis en mans de David, i ara em retreus l’embolic amb aquesta dona?
9 Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no faig que es compleixi en David allò que el Senyor li va jurar: 10 que trauria la reialesa de la casa de Saül i consolidaria el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba.
    11 Ixbóixet no va ser capaç de respondre ni paraula a Abner, de por que li tenia.
    12 Abner va enviar missatgers de part seva a David per dir-li:
—Per a qui ha de ser el país? Fes un pacte amb mi, i jo t’ajudaré perquè tot Israel es passi al teu costat.

    13 David respongué:
—D’acord, faré un pacte amb tu. Però una cosa t’exigeixo: no et rebré si, quan vinguis a trobar-me, no em portes Mical, la filla de Saül.

    14 D’altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li:
—Torna’m la meva esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.

    15 Ixbóixet va ordenar que la prenguessin al seu marit Paltiel, fill de Laix. 16 El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué:
—Vés, torna-te’n.
I ell se’n va tornar.

    17 Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit:
—Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18 Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d’ell: “Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics.”
    19 Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
    20 Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants. 21 Abner va assegurar a David:
—Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.
David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.

Joab assassina Abner


    22 Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau. 23 En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l’havia acomiadat i se n’havia anat en pau. 24 Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:
—Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament?
25 Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.
    26 Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà. 27 Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.

Dol de David per Abner


    28 Així que David ho va saber, exclamà:
—Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Abner, fill de Ner.
29 Que aquesta sang caigui sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa! Que mai no faltin a la família de Joab malalts de pèrdua seminal, leprosos, homes que filin com les dones, gent que mori víctima de l’espasa o que passi fam!
    30 Joab i el seu germà Abisai van assassinar Abner perquè aquest havia matat Assahel, germà d’ells, en la batalla de Gabaon.
    31 David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron:
—Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner.
El rei David anava darrere el fèretre.
32 Quan van enterrar Abner a Hebron, es lamentava i plorava a la vora del sepulcre, i també tot el poble plorava. 33 Aleshores el rei va entonar aquesta complanta per Abner:
«¿Havia de ser, la d’Abner,
una mort sense glòria?

    34 Les teves mans no estaven lligades,
ni els teus peus encadenats.
Has caigut com els qui cauen
en mans d’uns criminals.»
I tot el poble va reprendre el plany per ell.

    35 Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament:
—Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.

    36 Tot el poble ho va saber i va trobar-ho bé, com trobava bé qualsevol cosa que el rei fes. 37 Aquell dia, no sols el seu poble, sinó també tot Israel va comprendre que no havia estat cosa del rei l’assassinat d’Abner, fill de Ner. 38 El rei va dir als seus oficials:
—¿No sabeu que avui ha caigut a Israel un gran general?
39 Jo, tot i que he estat ungit rei, sóc un home benèvol: aquesta gent, els fills de Seruià, són molt més durs que no pas jo. Que el Senyor faci pagar al malvat la seva malícia!