Gènesi - 26

Isaac i Abimèlec

    1 Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d’Abraham. Isaac se’n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus. 2 El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir:
—No baixis a Egipte. Queda’t al país que jo et dic.
3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. 4 Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, 5 perquè Abraham va escoltar la meva veu i va complir els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i les meves lleis.
    6 Isaac, doncs, vivia a Guerar. 7 Els homes d’aquell lloc li feien preguntes sobre la seva dona. Ell deia que era la seva germana: no gosava dir que era la seva dona per por que no el matessin, ja que ella era molt bonica.
    8 Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, guaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona. 9 Llavors Abimèlec va fer cridar Isaac i li digué:
—Així Rebeca és la teva dona! Per què has dit que era la teva germana?
Isaac va respondre que tenia por que no el matessin per causa d’ella.

    10 Abimèlec li va dir:
—Per què ens ho has fet, això? Ha vingut de poc que algú d’aquest poble no dormís amb la teva dona, i ens hauries fet a tots culpables!

    11 Abimèlec va donar aquesta ordre a tot el poble:
—Qui toqui aquest home o la seva dona serà condemnat a mort.

    12 Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l’havia beneït. 13 S’anava enriquint cada vegada més i va arribar a ser molt ric. 14 Tenia ramats d’ovelles i cabres, bous i vaques, i molts servents.

Pacte d’Isaac i Abimèlec

14
Els filisteus, que l’envejaven,
15 havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia.
    16 Abimèlec va dir a Isaac:
—Vés-te’n del nostre país, que t’has fet molt més poderós que nosaltres.

    17 Isaac va partir d’allà, acampà a la vall de Guerar i s’hi va quedar. 18 Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat. 19 Un dia, els servents d’Isaac van excavar un pou a la vall i van trobar una deu d’aigua viva. 20 Llavors els pastors de Guerar es posaren a discutir amb els pastors d’Isaac tot dient:
—Aquesta aigua és nostra!
Isaac li va donar el nom de pou d’Éssec (que vol dir «baralla»), perquè s’havien barallat amb ell.
21 Van excavar un altre pou i també van discutir. Isaac li va donar el nom de Sitnà (que vol dir «discussió») . 22 Es va allunyar d’allà i excavà un altre pou, que no va provocar discussions. Isaac li va posar el nom de Rehobot (que vol dir «espai ample») , perquè deia: «Ara sí que el Senyor ens ha donat un espai ample per a prosperar en el país.»
    23 D’allà se’n va anar cap a Beerxeba. 24 Aquella mateixa nit el Senyor es va aparèixer a Isaac i li digué:
—Jo sóc el Déu del teu pare Abraham. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. Et beneiré i faré créixer el nombre dels teus descendents per amor del meu servent Abraham.

    25 Isaac va aixecar un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu amb el nom de «el Senyor». Va plantar-hi la seva tenda, i els seus servents hi excavaren un altre pou.
    26 Abimèlec va venir des de Guerar a visitar-lo amb el seu amic Ahuzat i amb Picol, el cap del seu exèrcit. 27 Isaac els preguntà:
—Per què em veniu a trobar, si em detesteu i em vau treure del vostre territori?

    28 Ells li respongueren:
—Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nosaltres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament.
29 Jura que no ens faràs cap mal. Nosaltres no t’hem pas tractat malament; sempre t’hem tractat bé i hem deixat que te n’anessis en pau, tu que ara ets el beneït del Senyor.
    30 Isaac els va oferir un banquet, i van menjar i beure junts. 31 L’endemà es llevaren de bon matí i es van prestar jurament l’un a l’altre. Isaac els acomiadà i ells se’n van anar en pau.
    32 Aquell mateix dia els servents d’Isaac vingueren a informar-lo que havien trobat aigua en el pou que havien excavat. 33 Isaac va donar al pou el nom de Xibà. Per això, encara avui, la ciutat s’anomena Beerxeba, que vol dir «pou del jurament».

Casament d’Esaú


    34 Esaú tenia quaranta anys quan es va casar amb dues dones hitites: Jehudit, filla de Beerí, i Bassemat, filla d’Elon. 35 Aquestes dones van amargar la vida d’Isaac i de Rebeca.