Primer llibre de Samuel - 26

David torna a perdonar la vida a Saül

    1 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:
—David és amagat al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert.

    2 Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David. 3 Saül va acampar al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo, 4 envià uns exploradors per saber de cert si Saül arribava. 5 Llavors David s’aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l’indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d’ell. 6 David va dir a l’hitita Ahimèlec i a Abisai, fill de Seruià i germà de Joab:
—Qui baixa amb mi al campament de Saül?
Abisai va respondre:
—Jo hi baixo.

    7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes. 8 Abisai digué a David:
—Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.

    9 Però David va respondre a Abisai:
—No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?

    10 David va afegir encara:
—Tan cert com viu el Senyor, és ell qui l’ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l’hora, o bé lluitant a la guerra.
11 Però Déu me’n guard de fer res a l’ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el càntir d’aigua, i anem-nos-en.
    12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund. 13 David va passar a l’altre costat d’on era Saül i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. 14 Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner:
—Abner! No vols respondre?
Abner va contestar:
—Qui ets tu, que crides el rei?

    15 David li digué:
—¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!
16 No, no està bé això que has fet. Tan cert com viu el Senyor, us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l’ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d’aigua del seu capçal.
    17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà:
—David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento?
David li respongué:
—Sí, és la meva, rei i senyor meu.

    18 I va afegir:
—Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet jo, quin mal han fet les meves mans?
19 I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t’incita contra mi, el perfum d’una ofrena bastaria per a calmar-lo; però si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquè avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l’heretat del Senyor. És com si em diguessin: “Vés-te’n i adora altres déus!” 20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d’Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
    21 Saül va dir:
—He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!

    22 David va cridar:
—Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.
23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor. 24 Que així com avui he respectat la teva vida, el Senyor faci el mateix amb la meva i em guardi en els perills!
    25 Saül digué a David:
—Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort.
David se’n va anar pel seu cantó i Saül se’n tornà a casa seva.