Primer llibre de Samuel - 20

Jonatan ajuda David

    1 David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li:
—Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar?

    2 Jonatan li va respondre:
—De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m’ho. T’asseguro que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible!

    3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament:
—El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.

    4 Jonatan va dir a David:
—Digues-me què vols que faci, i ho faré.

    5 David li va proposar això:
—Mira, demà és la festa de la lluna nova, i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa’m amagar al camp fins demà passat al vespre.
6 Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t’he demanat d’anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família. 7 Si el rei diu: “Està bé”, és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s’enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi. 8 Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si sóc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.
    9 Jonatan va respondre:
—De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t’ho comunicaré. No en dubtis gens!

    10 David va preguntar a Jonatan:
—Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?

    11 Jonatan li va dir:
—Vine, sortim al camp.
Van sortir tots dos al camp.
12 Allà Jonatan digué a David:
—Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te.
13 Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare! 14 Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, 15 no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
    16 I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»
    17 Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
    18 Després li va dir:
—Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient.
19 Demà passat, baixa de pressa, vés-te’n al lloc on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel. 20 Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria, 21 i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu. 22 Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis. 23 Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.
    24 David es va amagar al camp.
Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l’àpat.
25 El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant, Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit. 26 Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.
    27 L’endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:
—Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l’àpat ni ahir ni avui?

    28 Jonatan li va respondre:
—David em va demanar amb insistència d’anar a Betlem.
29 Em va dir: “Deixa-m’hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m’ho ha manat. Si m’ho permets, hi aniré i veuré els meus germans.” Per això no ha comparegut a la taula del rei.
    30 Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué:
—Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la que et va dur al món.
31 Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.
    32 Jonatan va replicar al seu pare Saül:
—Per què ha de morir? Què ha fet?

    33 Saül va tirar la llança contra ell per matar-lo. Llavors Jonatan va comprendre que, de part del seu pare, la mort de David era cosa decidida. 34 Es va alçar de taula, enrabiat, i aquell dia, el segon de la festa de la lluna nova, no va menjar res, dolgut per David i pels insults del seu pare.
    35 L’endemà al matí, Jonatan, acompanyat d’un criat jove, va sortir al camp a trobar David. 36 Jonatan va dir al seu criat:
—Corre, busca les fletxes que jo tiraré.
El noi es posà a córrer, i Jonatan va tirar la fletxa més enllà d’on ell era.
37 El noi va arribar on Jonatan havia llançat la fletxa, i Jonatan li va cridar de lluny estant:
—Que no veus que és més enllà, la fletxa?
38 Corre, de pressa, no estiguis parat!
El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo.
39 Ell no es va adonar de res, però Jonatan i David es van entendre. 40 Jonatan va donar les seves armes al noi i li va dir que les portés a la ciutat. 41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. 42 Jonatan li va dir:
—Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.