Primer llibre de Samuel - 17

David i Goliat

    1 Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. 2 També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l’Alzina i van prendre posicions enfront dels filisteus. 3 Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l’altra, i entremig hi havia la vall.
    4 De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada. Era Goliat, de Gat. 5 Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. 6 Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l’escuder.
    8 Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel:
—Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi!
9 Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre.
    10 El filisteu afegia:
—Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!

    11 Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
    12 David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables. 13 Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer. 14 David era el més petit. Els tres més grans s’havien allistat amb Saül. 15 David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.
    16 El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.
    17 Jessè va dir al seu fill David:
—Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament.
18 Aquests deu formatges, porta’ls al comandant. Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada. 19 Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.
    20 David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
    21 Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre. 22 David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans. 23 Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir. 24 Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits. 25 Un israelita deia:
—Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.

    26 David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:
—Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?

    27 Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:
—Això faran al qui el venci.

    28 Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:
—Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.

    29 David li va respondre:
—I què he fet, ara? Et parlava i prou!

    30 Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
    31 Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar. 32 David digué a Saül:
—Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.

    33 Però Saül respongué a David:
—Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.

    34 David li va explicar:
—El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat,
35 el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato. 36 El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
    37 David va dir també:
—El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.
Aleshores Saül li digué:
—Vés, i que el Senyor sigui amb tu.

    38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. 39 Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:
—Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.
I es va treure l’armadura.
40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
    41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. 43 I li va dir:
—¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?
El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.
44 Després li digué:
—Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.

    45 David li va respondre:
—Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
46 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47 Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
    48 Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
    51 Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida. 52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus. 53 Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament. 54 David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.

Abner presenta David a Saül


    55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit:
—Abner, de qui és fill, aquest noi?
Abner havia respost:
—No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!

    56 El rei havia insistit:
—Informa’t tu mateix de qui és fill aquest jove.

    57 En tornar David, després de matar el filisteu, Abner el presentà a Saül. Duia encara el cap del filisteu a la mà. 58 Saül va preguntar-li:
—De qui ets fill, noi?
David va respondre:
—Sóc fill del teu servent Jessè, de Betlem.