Jutges - 20

Assemblea dels israelites

    1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. 2 A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre. 3 Els benjaminites sentiren a dir que els israelites s’havien aplegat a Mispà.
Els israelites van preguntar:
—Expliqueu-nos com ha estat aquest crim.

    4 El levita, el marit de la dona assassinada, prengué la paraula:
—La meva concubina i jo havíem arribat a Guibà de Benjamí per fer-hi nit.
5 Els caps de casa de Guibà vingueren contra mi durant la nit i van encerclar la casa on m’hostatjava. Tenien la intenció de matar-me, i a la meva concubina, la violentaren tant que va morir. 6 Llavors vaig agafar el seu cadàver i el vaig esquarterar. En vaig enviar els trossos per tot el territori de l’heretat d’Israel, ja que els de Guibà havien comès un crim i una infàmia mai vista a Israel. 7 ¿No sou israelites tots vosaltres? Doncs discutiu i parleu-ne aquí mateix!
    8 Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir:
—Ningú de nosaltres no se’n tornarà a la seva tenda ni a casa seva.
9 I ara farem això contra Guibà: segons el que determinin les sorts, 10 escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d’Israel. Aquests s’encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guibà de Benjamí per castigar la infàmia que s’ha comès a Israel.
    11 Tots els israelites s’havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat. 12 Llavors les tribus d’Israel van enviar missatgers per tota la tribu de Benjamí a dir-los:
—Com és que entre vosaltres s’ha comès aquest crim?
13 Doneu-nos ara mateix aquests poca-vergonyes de Guibà. Els matarem i així extirparem la maldat d’enmig d’Israel.
Però els benjaminites no volgueren escoltar els seus germans israelites,
14 sinó que, des de les seves ciutats, es concentraren a Guibà decidits a fer la guerra contra ells.

Guerra contra Benjamí


    15 Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. 16 Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l’esquerra, podien llançar una pedra contra un cabell sense fallar el tret. 17 Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capaços de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra.
    18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu:
—Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites?
El Senyor va designar la tribu de Judà.
19 L’endemà, de bon matí, els israelites plantaren el campament prop de Guibà. 20 Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guibà; 21 però els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.
    22 Els homes d’Israel van tornar a agafar ànims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior. 23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta:
—¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans?
El Senyor els havia respost:
—Torneu-hi.

    24 Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites. 25 Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre.
    26 Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. 27-28 En aquella època, l’arca de l’aliança de Déu es trobava a Betel, i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, estava al seu servei. Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:
—¿Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germà Benjamí, o no?
El Senyor respongué:
—Torneu-hi, que demà els faré caure a les vostres mans.

Derrota de Benjamí


    29 Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guibà. 30 Després, per tercer dia, sortiren a atacar Benjamí i van formar en ordre de batalla davant de Guibà, igual que les altres vegades. 31 Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.
    32 Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat. 33 Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llançaren contra Gueba, que havia quedat desguarnida. 34 Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt. 35 El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre. 36 Els benjaminites van veure que perdien la batalla.
D’altra banda, la resta d’israelites va cedir encara terreny als benjaminites perquè comptaven amb els homes emboscats contra Guibà.
37 Els emboscats s’havien desplegat ràpidament i s’havien llançat contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d’espasa. 38 Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada. 39 Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d’israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla. 40 Però llavors des de Guibà començà a pujar una gran fumarada. Els benjaminites es van girar enrere i veieren com pujava cel amunt la fumarada de la ciutat. 41 Aleshores els israelites no van retrocedir més i van fer front als benjaminites, que quedaren esglaiats de veure el desastre que els queia al damunt. 42 Els benjaminites van fugir davant els israelites, en direcció al desert, però la batalla no els deixava de petja. Fins i tot els benjaminites vinguts d’altres ciutats exterminaven els qui eren amb ells. 43 Els israelites van encerclar els homes de Benjamí, els van perseguir i els aconseguiren quan pensaven aturar-se, a la vista de Guibà, cap a llevant. 44 Les baixes de Benjamí foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers. 45 Altres benjaminites van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, però els israelites en van atrapar cinc mil pels camins. Els perseguiren de prop fins a tallar-los la retirada i en mataren encara dos mil més. 46 Així els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços de combatre, tots ells bons guerrers. 47 Però sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos.
    48 Els israelites se’n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d’espasa els habitants de cada lloc i també el bestiar i tot el que trobaven. A més, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.