Jutges - 14

Les primeres gestes de Samsó

    1 Samsó va baixar a Timnà i es va fixar en una dona filistea. 2 De tornada, ho va fer saber als seus pares. Els digué:
—He vist una dona filistea a Timnà. Demaneu-me-la per muller.

    3 El seu pare i la seva mare li contestaren:
—¿Que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents o en el nostre poble, perquè hagis d’anar a buscar-te’n una entre els filisteus, aquests incircumcisos?
Però Samsó digué al seu pare:
—Aquesta és la que m’agrada. Demana-me-la per muller.

    4 Els seus pares no s’imaginaven que això era cosa del Senyor, que buscava un pretext contra els filisteus. En aquell temps els filisteus tenien dominats els israelites.
    5 Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. 6 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó, que va esquarterar el lleó com si fos un cabrit, encara que no duia res a les mans. Però això no ho va explicar als seus pares. 7 Continuà el seu camí cap a Timnà, anà a parlar amb aquella dona i li va agradar molt.
    8 Alguns dies més tard, quan tornava a Timnà per casar-s’hi, Samsó es va desviar del camí per veure el lleó mort. Dintre la carcassa del lleó hi havia un eixam d’abelles i mel. 9 En va recollir amb les mans i se la menjava tot caminant. Quan arribà on eren els seus pares, els en va donar perquè la tastessin, però no els explicà que havia recollit la mel del cadàver del lleó.

Samsó proposa una endevinalla als filisteus


    10 El pare de Samsó es va presentar a casa de la dona, on Samsó oferí un banquet, com és costum entre el jovent. 11 Els filisteus, en veure Samsó, van escollir trenta companys de noces perquè estiguessin al costat d’ell.
    12 Llavors Samsó els va dir:
—Us proposaré una endevinalla. Si me’n dieu la solució abans que acabin els set dies de la festa, us donaré trenta peces de lli i trenta mudes de vestit.
13 Però si no sabeu dir-me-la, sereu vosaltres els qui em donareu les trenta peces de lli i les trenta mudes de vestit.
Ells respongueren:
—Proposa l’endevinalla, que t’escoltem.

    14 Samsó els digué:
—Del qui menja, en surt menjar,
i del fort, en surt dolçor.
Durant els tres primers dies no pogueren encertar l’endevinalla.
15 En complir-se el dia setè, van dir a la dona de Samsó:
—Si no afalagues el teu marit perquè ens doni la solució, calarem foc a casa del teu pare, amb tu a dins. ¿És que ens heu convidat per apoderar-vos del que és nostre?

    16 La dona de Samsó ploriquejava entre els seus braços i li deia:
—Em tens avorrida, ja no m’estimes. Has proposat una endevinalla als del meu poble i, a mi, no me’n dius la solució.
Ell li responia:
—No l’he dita ni als meus pares, i vols que te la digui a tu?

    17 Ella no va parar de ploriquejar durant els set dies que durà el banquet, fins que el setè dia va insistir tant que Samsó li va dir la solució. Ella anà a comunicar-la als del seu poble. 18 El setè dia, doncs, abans de pondre’s el sol, els homes de la vila van dir a Samsó:
—Què hi ha més dolç que la mel?
Què és més fort que el lleó?
Samsó els va respondre:
—Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella,
no hauríeu encertat la meva endevinalla.

    19 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó. Va baixar a Ascaló, hi va matar trenta homes, els despullà i donà els vestits als qui havien encertat l’endevinalla. Després, molt enfurismat, se’n tornà a casa del seu pare. 20 La dona de Samsó, la van donar a un dels seus companys de noces.