Jutges - 3

    1 Així, doncs, el Senyor va deixar en el país alguns pobles per posar a prova els israelites que no havien viscut cap de les guerres de la conquesta de Canaan. 2 Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre. 3 Els pobles són aquests: els cinc principats filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hivites, que habitaven a la serralada del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat. 4 El Senyor se’n va servir per a posar a prova Israel, per a veure si guardaven els manaments que havia donat als seus pares per mitjà de Moisès. 5 Així, doncs, els israelites es van establir entre els cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 6 Es casaren amb les seves filles, els van donar les seves pròpies filles en matrimoni i van adorar els seus déus.
    7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats. 8 Aleshores el Senyor es va indignar contra els israelites i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei d’Aram-Naharaim, que els tingué sotmesos durant vuit anys. 9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. 10 L’esperit del Senyor s’apoderà d’Otniel, que començà a fer de jutge a Israel, i va sortir a combatre. El Senyor li posà a les mans Cuixan-Rixataim, rei d’Aram; Otniel va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. 11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d’Otniel, fill de Quenaz.
    12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. 13 Eglon s’alià amb els ammonites i els amalequites, va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres. 14 Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab. 15 Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà.
Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab.
16 Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta, 17 i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras. 18 Un cop ofert el tribut, Ehud se’n va anar, acompanyant els qui l’havien portat. 19 Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se’n tornà tot sol a dir al rei:
—Tinc un missatge secret per a tu, majestat.
El rei digué als presents:
—Deixeu-nos sols.
I tothom es va retirar.
20 El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué:
—He de comunicar-te un missatge diví.
El rei s’alçà del seu setial.
21 En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l’espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei. 22 Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l’espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei. 23 Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d’haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt. 24 Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:
—Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.

    25 Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra. 26 Entretant, mentre els servents s’esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s’havia refugiat a Seïrà. 27 Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d’Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots. 28 Ehud digué:
—Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.
Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú.
29 En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se’n va escapar ni un. 30 Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
    31 Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.