Josuè - 10

Batalla de Gabaon

    1 El rei de Jerusalem, Adoní-Sèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d’ells. 2 Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, 3 i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia:
    4 —Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josuè i els israelites.
    5 Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar. 6 Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li:
—No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda’ns, perquè s’han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya.

    7 Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. 8 El Senyor li digué:
—No tinguis por d’ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d’ells no et podrà resistir.

    9 Després d’haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josuè va atacar els amorreus per sorpresa. 10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà . 11 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel.
    12 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:
—Sol, detura’t a Gabaon!
I tu, lluna, a la vall d’Aialon!

    13 I el sol es deturà,
i la lluna es va parar,
mentre el poble castigava els enemics.
Així ho diu el Llibre del just.
El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
14 Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel.
    15 Després d’això, Josuè amb tots els israelites se’n tornà al campament de Guilgal.

Els cinc reis vençuts


    16 Però els cinc reis havien fugit i s’havien amagat a la cova de Maquedà. 17 Quan van informar Josuè que els cinc reis s’havien refugiat a la cova, 18 Josuè va manar als seus homes:
—Feu rodolar unes pedres ben grosses a l’entrada de la cova i poseu-hi una guàrdia,
19 però no us hi quedeu. Perseguiu els enemics, talleu-los la retirada i no els deixeu arribar a les seves ciutats. El Senyor, el vostre Déu, els posa a les vostres mans.
    20 Josuè i els israelites van derrotar completament els amorreus. Només uns quants pogueren fugir i arribar a les seves ciutats fortificades. 21 Tot l’exèrcit va tornar victoriós al campament que Josuè havia instal·lat a Maquedà. Ningú més no gosà ni obrir la boca contra els israelites.
    22 Llavors Josuè va manar que obrissin l’entrada de la cova i que en fessin sortir aquells cinc reis. 23 Van complir l’ordre i tragueren de la cova els reis de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon. 24 Quan els hagueren presentat a Josuè, aquest va convocar tots els israelites i digué als caps de les tropes que havien combatut amb ell:
—Veniu, poseu el peu al coll d’aquests reis.
Els caps s’acostaren i els van posar el peu al coll.
25 Josuè els va dir:
—No tingueu por ni us acovardiu! Sigueu ferms i decidits! El Senyor tractarà de la mateixa manera tots els enemics contra qui heu de combatre.

    26 I, havent dit això, Josuè va executar els reis i féu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s’hi fins al vespre. 27 A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s’havien amagat. Després van tapar-ne l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.

Josuè conquereix el sud del país


    28 Aquell mateix dia, Josuè va apoderar-se de Maquedà, la va passar a tall d’espasa i consagrà a l’extermini el seu rei i tots els habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Va tractar el rei de Maquedà com havia tractat el rei de Jericó.
    29 Després, des de Maquedà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Libnà i l’atacà. 30 El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó.
    31 Des de Libnà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Laquix. Van assetjar la ciutat i l’atacaren. 32 El Senyor va fer caure Laquix en mans dels israelites, el segon dia de combat. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal com havien fet a Libnà. 33 Llavors Oram, rei de Guèzer, pujà a socórrer Laquix, però Josuè el va derrotar, a ell i a tot el seu exèrcit, i no deixaren cap supervivent.
    34 Des de Laquix, Josuè, amb tots els israelites, va arribar fins a Eglon. Van assetjar la ciutat i l’atacaren. 35 Aquell mateix dia es van apoderar d’Eglon i, com Laquix, la consagraren a l’extermini passant tots els habitants a tall d’espasa.
    36 Des d’Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar 37 i se n’apoderaren. Van passar a tall d’espasa la ciutat, el seu rei, els pobles del voltant i tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Com havien fet a Eglon, consagraren a l’extermini la ciutat amb tots els seus habitants.
    38 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n va anar cap a Debir i l’atacà. 39 Es van apoderar de la ciutat, del seu rei i de tots els pobles del voltant, i els van passar a tall d’espasa. Consagraren a l’extermini tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Van tractar Debir i el seu rei com havien tractat Hebron i com havien tractat Libnà i el seu rei.
    40 Josuè va conquerir tot el país: vencé els reis de la Muntanya, del Nègueb, de la Xefelà i dels Vessants. No va deixar-hi cap supervivent. Consagrà a l’extermini tot el que respira, tal com havia manat el Senyor, Déu d’Israel. 41 Josuè va portar les seves conquestes des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, i per tot el territori de Goixen fins a Gabaon. 42 En una sola campanya, Josuè s’apoderà de tots aquests territoris i vencé els seus reis, perquè el Senyor, Déu d’Israel, combatia a favor del seu poble. 43 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n tornà al campament de Guilgal.