Josuè - 8

Conquesta de la ciutat d’Ai

    1 El Senyor va dir a Josuè:
—No tinguis por, no t’acovardeixis! Pren amb tu tot l’exèrcit i ataca la ciutat d’Ai. Poso a les teves mans el rei d’Ai i el seu poble, la seva ciutat i el seu territori.
2 Tracta aquesta ciutat i el seu rei com vas tractar Jericó i el seu rei. Però aquesta vegada us podeu quedar el bestiar i la resta del botí. Para una emboscada a la ciutat pel darrere.
    3 Josuè va preparar l’atac a la ciutat d’Ai amb tot el seu exèrcit. Escollí trenta mil homes valents i els envià de nit 4 amb aquestes ordres:
—Aneu a emboscar-vos darrere la ciutat, no gaire lluny, i estigueu a l’aguait.
5 Jo, per la meva banda, avançaré cap a Ai amb la tropa que m’acompanya. Així que l’enemic surti contra nosaltres, fugirem com la primera vegada. 6 Ells, pensant que volem tornar a fugir, es llançaran a perseguir-nos i els farem seguir lluny de la ciutat. 7 Llavors sortireu del vostre amagatall i us apoderareu de la ciutat: el Senyor, el vostre Déu, la posarà a les vostres mans. 8 Tan bon punt l’haureu presa, caleu-hi foc, tal com ha manat el Senyor. Aquestes són les meves ordres.
    9 Josuè envià els seus homes al lloc de l’emboscada, entre Betel i Ai, a l’oest d’Ai, i ell va passar la nit amb la resta de l’exèrcit. 10 L’endemà, de bon matí, passà revista a les seves tropes i marxà contra Ai, al capdavant de tots i juntament amb els ancians d’Israel. 11 Les tropes que l’acompanyaven van pujar amb ell fins a arribar davant d’Ai i acamparen al costat nord de la ciutat. Només una vall els separava d’Ai. 12 A l’oest, entre Betel i Ai, Josuè hi havia emboscat uns cinc mil homes. 13 D’aquesta manera, el gros de l’exèrcit estava acampat al nord de la ciutat i la rereguarda estava emboscada a l’oest. Aquella nit, Josuè va avançar fins al mig de la vall. 14 Al matí, quan el rei d’Ai ho va veure, s’afanyà a mobilitzar tots els seus homes i sortí amb el seu exèrcit a combatre contra Israel, en direcció a l’Arabà, sense adonar-se que hi havia una emboscada contra ell darrere la ciutat. 15 Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. 16 Tot l’exèrcit d’Ai va rebre l’ordre de perseguir-los. D’aquesta manera s’allunyà de la ciutat. 17 A Ai i a Betel no va quedar-hi cap home; tots sortiren a perseguir els israelites, deixant la ciutat sense defensa, amb les portes obertes. 18 Llavors el Senyor digué a Josuè:
—Apunta en direcció d’Ai el dard que tens a la mà, perquè jo poso la ciutat a les teves mans.
Josuè va fer-ho així.

    19 Tan bon punt estengué el braç, els emboscats van sortir corrents del seu amagatall i entraren a la ciutat; la van ocupar i van calar-hi foc.
    20 Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. 21 Josuè, amb l’exèrcit d’Israel, havia vist que els emboscats s’havien apoderat de la ciutat i que en sortia fum pels quatre costats. Per això havia fet mitja volta i ara atacava els homes d’Ai. 22 Llavors els de l’emboscada van sortir de la ciutat per barrar el pas a la gent d’Ai, que es trobà entre els dos fronts d’Israel. Els israelites els van derrotar, fins a no deixar cap supervivent, ni un sol fugitiu, 23 llevat del rei d’Ai, que fou capturat viu i portat a Josuè.
    24 Els israelites van matar tots els homes d’Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d’espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se’n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava. 25 Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d’Ai. 26 Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d’Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d’aquella ciutat. 27 Però, segons l’ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí. 28 Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d’avui. 29 Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.

Lectura de la Llei de Moisès


    30 Josuè va dedicar un altar al Senyor, Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal. 31 El va construir amb pedres intactes, no treballades amb eines de ferro, tal com Moisès, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisès. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. 32 Allà mateix, Josuè va fer escriure sobre unes pedres una còpia de la Llei que Moisès havia escrit en presència dels israelites. 33 Tot el poble d’Israel amb els seus ancians, els seus capdavanters i els seus jutges, eren allà a cada banda de l’arca, en presència dels sacerdots levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor. Hi eren tant els immigrants estrangers com els nascuts israelites, la meitat al peu de la muntanya de Garizim i l’altra meitat al peu de la muntanya d’Ebal. Era així com Moisès, servent del Senyor, havia manat en altre temps a Josuè que beneís el poble d’Israel. 34 Després Josuè va llegir tot el llibre de la Llei, amb les benediccions i malediccions que hi ha escrites. 35 No va ometre la lectura de cap dels preceptes de Moisès; els llegí tots davant l’assemblea del poble d’Israel i davant les dones, les criatures i els estrangers que residien entre els israelites.