Deuteronomi - 31

    1 Moisès va adreçar encara aquestes paraules a tot el poble d’Israel:
    2 —Tinc cent vint anys. Ara ja no sóc capaç de conduir-te al combat. A més, el Senyor m’ha dit que jo no passaria aquest riu Jordà. 3 El Senyor mateix, el teu Déu, passarà al teu davant i destruirà totes aquestes nacions que hi ha a l’altra banda perquè puguis ocupar els seus territoris. Josuè passarà al teu davant, tal com ha dit el Senyor. 4 El Senyor farà amb aquestes nacions el que ha fet amb Sehon i Og, reis dels amorreus, i amb els seus territoris. 5 El Senyor els posarà a les vostres mans: tracteu-los tal com jo us he manat. 6 Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d’ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t’abandonarà.
    7 Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d’Israel:
—Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites.
8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!

Lectura solemne de la Llei cada set anys


    9 Moisès va escriure aquesta Llei i la donà als sacerdots levites que porten l’arca de l’aliança del Senyor i a tots els ancians d’Israel. 10 Moisès els va donar aquesta ordre:
—Cada set anys, l’any de la condonació dels deutes, durant la festa dels Tabernacles,
11 quan tot el poble d’Israel es presentarà davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit, llegiu-li en veu alta aquesta Llei. 12 Convoca tot el poble: homes, dones i criatures, i els immigrants que hi hagi a les teves ciutats. Tots m’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i miraran de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. 13 També els vostres fills, que encara no la coneixen, l’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies de la vostra vida en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.

Israel serà infidel al Senyor


    14 El Senyor digué a Moisès:
—S’acosta l’hora de la teva mort. Crida Josuè i presenteu-vos tots dos a la tenda del trobament. Allí li donaré les meves ordres.
Moisès i Josuè anaren a presentar-se a la tenda del trobament.
15 El Senyor se’ls va manifestar en una columna de núvol, que es quedà a l’entrada de la tenda. 16 El Senyor digué a Moisès:
—Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells.
17 Llavors s’encendrà contra ells la meva indignació, els abandonaré i els amagaré la meva mirada. Israel serà presa d’altres nacions i li cauran a sobre molts mals i calamitats. Aquell dia comprendrà que aquestes desgràcies li han vingut perquè jo, el seu Déu, ja no sóc enmig seu. 18 Sí, aquell dia li amagaré la meva mirada per tot el mal que haurà comès girant-se cap a altres déus.
    19 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells. 20 Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança. 21 Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament.
    22 Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l’ensenyà als israelites. 23 Després el Senyor va manar a Josuè, fill de Nun:
—Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar Israel al país que els vaig prometre. Jo seré amb tu!

    24 Moisès va escriure en un llibre totes les paraules d’aquesta Llei. En acabar, 25 manà als levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor:
    26 —Preneu aquest llibre de la Llei i poseu-lo al costat de l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu: serà un testimoni contra tu. 27 Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? 28 Convoqueu, doncs, aquí al meu costat tots els ancians i els capdavanters de les tribus: els vull fer sentir les paraules d’aquest càntic. Prendré el cel i la terra com a testimonis contra ells. 29 Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he assenyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta.

Càntic de Moisès


    30 Llavors Moisès va fer sentir íntegrament a tota l’assemblea d’Israel les paraules d’aquest càntic: