Deuteronomi - 10

El Senyor perdona el seu poble

    1 »Llavors el Senyor em digué: “Talla dues taules de pedra, com les primeres, i puja-me-les a la muntanya. Fes també una arca de fusta. 2 Sobre les taules de pedra hi escriuré els manaments que hi havia en les que has trencat, i després tu les guardaràs dins l’arca.”
    3 »Vaig preparar, doncs, una arca de fusta d’acàcia, vaig tallar dues taules de pedra com les primeres i vaig pujar a la muntanya portant-les a la mà. 4 El Senyor va escriure en les noves taules el mateix que havia escrit en les primeres: els deu manaments que ell us havia donat des del mig del foc, el dia que estàveu reunits en assemblea al peu de la muntanya. Després me les donà. 5 Vaig dirigir-me al peu de la muntanya i vaig dipositar les taules dins l’arca que jo havia fet, i allà van quedar, com m’havia manat el Senyor.
    6 »Els israelites partiren dels pous de Bené-Jaacan cap a Mosserà. Allí va morir Aaron i allí fou enterrat. El seu fill Eleazar el va succeir en el sacerdoci. 7 Des d’allí, els israelites van emprendre la marxa cap a Gudgod, i des de Gudgod fins a Jotbata, indret on hi ha molts torrents d’aigua. 8 Llavors el Senyor va separar de les altres la tribu de Leví per confiar-li aquestes tasques: portar l’arca de l’aliança del Senyor, acostar-se a la presència del Senyor per oficiar com a sacerdots, i pronunciar la benedicció en el seu nom. Aquestes són les seves tasques encara avui. 9 Per això els levites no han rebut heretat ni porció entre els seus germans: el Senyor és la seva heretat, tal com els va prometre ell mateix, el Senyor, el vostre Déu.
    10 »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te. 11 Després em digué: “Posa’t al davant d’aquest poble perquè entrin a prendre possessió del país que vaig prometre als seus pares.”

Amor i obediència


    12 »I ara, poble d’Israel, què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverenciïs i segueixis els seus camins, que l’estimis i l’adoris amb tot el cor i amb tota l’ànima, 13 que observis els seus manaments i els seus decrets que avui et dono per al teu bé. 14 Mira: el cel fins al cel del cel, i la terra amb tot el que conté són del Senyor, el teu Déu. 15 I tanmateix es va enamorar tan sols dels teus pares, i els estimà; i després d’ells, d’entre tots els pobles, us ha escollit a vosaltres, els seus descendents, com avui podeu constatar.
    16 »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra. 17 El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; 18 fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dóna aliment i vestit. 19 Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.
    20 »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom. 21 Lloa’l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls. 22 Quan els teus pares van baixar a Egipte eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, t’ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.