Apocalipsi - 21

El cel nou i la terra nova

    1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
    2 Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. 3 I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
—Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.
4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
    5 I el qui seu al tron va afirmar:
—Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
—Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.

    6 Després em va dir:
—Ja s’han complert! Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi. Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res.
7 El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu. 8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.

La nova Jerusalem


    9 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:
—Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.

    10 Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu 11 i envoltada de la seva glòria. Resplendia com la pedra més preciosa, com un jaspi cristal·lí. 12 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel. 13 Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. 14 La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell. 15 El qui em parlava tenia una vara d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. 16 La ciutat té la forma d’un quadrat: la seva llargada és igual a l’amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; la llargada, l’amplada i l’alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, amb la mida d’home que l’àngel feia servir. 18 La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d’or brunyit semblant al cristall més pur. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb dotze pedres precioses de tota mena: el primer fonament era jaspi; el segon, safir; el tercer, calcedònia; el quart, maragda; 20 el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d’or brunyit com el cristall.
    22 De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell. 23 La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror, i l’Anyell és el gresol que la il·lumina. 24 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. 25 Les seves portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí les nits no existiran. 26 Li portaran, doncs, les riqueses i l’esplendor de les nacions. 27 Però no hi entrarà res d’impur, no hi entraran els corromputs ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell.