Segona carta de Pere - 2

    1 Així com entre el poble d’Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines de perdició; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s’atrauran una perdició que no trigarà. 2 Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d’ells el camí de la veritat serà objecte d’injúries. 3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.
    4 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici. 5 Tampoc no va perdonar el món antic: féu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia. 6 Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, posant-les com a exemple per als impius dels temps que vindrien. 7 En canvi, va alliberar Lot, el just, aclaparat pel comportament llibertí d’uns homes sense llei; 8 aquell just residia enmig d’ells, i les males accions que veia i sentia torturaven dia rere dia la seva ànima recta. 9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici, 10 sobretot els qui amb desigs impurs van darrere la carn i menyspreen la sobirania del Senyor.
Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos,
11 quan ni tan sols els àngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentència injuriosa contra ells. 12 Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran podrint-se com els animals, 13 recolliran la paga del mal que han fet. El seu plaer són les disbauxes en ple dia. Impurs i viciosos, es rabegen en els seus enganys quan banquetegen amb vosaltres. 14 Tenen els ulls afamats d’adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, el seu cor està avesat a l’avarícia, són dignes de maledicció. 15 Abandonant el camí recte, s’han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bòsor, que volgué guanyar diners fent el mal; 16 però va trobar qui el va reprendre per la seva transgressió: una somera, incapaç de parlar, féu servir paraules humanes i va aturar aquell deliri del profeta.
    17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres. 18 Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de passions carnals i llibertines, sedueixen els qui tot just s’han escapat d’entre els qui viuen en l’error. 19 Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció. L’home es torna sempre esclau d’allò que l’ha vençut. 20 En efecte, els qui s’han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s’hi enreden novament i es deixen vèncer, acaben pitjor que abans. 21 Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmès. 22 Els ha succeït allò tan encertat del proverbi: El gos retorna al seu vòmit; i també: «La truja, quan s’ha rentat, es rebolca en el fang.»