Carta de Jaume - 2

    1 Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. 2 Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. 3 Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», 4 ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos?
    5 Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? 6 Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? 7 ¿No són ells els qui injurien aquell bell nom que ha estat invocat sobre vosaltres?
    8 Si compliu el manament regi de l’Escriptura: Estima els altres com a tu mateix, obreu bé. 9 Però si feu distinció de persones cometeu un pecat, i la Llei us acusa, ja que la transgrediu. 10 De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt, es fa culpable davant la Llei sencera; 11 perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri, també va dir: No matis. Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei. 12 Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat. 13 Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!

La fe i les obres


    14 De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
    18 Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe. 19 ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n’esgarrifen!»
    20 Home insensat, ¿vols comprendre d’una vegada que la fe sense les obres és estèril? 21 Abraham, el nostre pare, ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? 22 Pots veure, doncs, que la fe cooperava amb les seves obres, i que les obres van dur a plenitud la seva fe. 23 Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia; per això fou anomenat amic de Déu. 24 Adoneu-vos, per tant, que l’home és just per les obres, i no tan sols per la fe. 25 ¿No fou igualment per les obres que Rahab, la prostituta, va ser reconeguda justa, quan va acollir els missatgers i els féu escapar per un altre camí? 26 Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

Exhortacions ()

Dominar la llengua