Carta als Hebreus - 3

    1 Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem. 2 Ell té tota la confiança d’aquell qui el va designar, tal com Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu. 3 Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa. 4 Efectivament, tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu. 5 I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d’allò que es revelaria després. 6 Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.

Exhortació: L’entrada al repòs de Déu


    7 Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu, 8 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert, 9 quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren; i van anar veient les meves obres 10 durant quaranta anys. Per això em vaig disgustar amb aquella generació i vaig dir: «Sempre tenen el cor esgarriat, desconeixen els meus camins.» 11 Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.»
    12 Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu. 13 Més aviat, mentre duri la proclamació d’aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. 14 Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi. 15 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió. 16 I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès. 17 I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cossos pel desert. 18 I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir. 19 Veiem, doncs, que no hi pogueren entrar per la seva manca de fe.