Nombres - 10

Les trompetes de plata

    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. 3 Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. 4 Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. 5 Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. 6 Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. 7 Per a convocar la comunitat es farà un toc de trompeta senzill. 8 Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d’Aaron.
»Això serà una institució perpètua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents.
9 Quan sereu al vostre país, si entreu en guerra contra l’enemic que us ataca, toqueu les trompetes amb un so trinat. Així el Senyor, el vostre Déu, us tindrà presents i us salvarà dels vostres enemics. 10 Els dies de festa, de solemnitat i de celebracions del primer dia del mes toqueu les trompetes durant els holocaustos i els sacrificis de comunió. Així el vostre Senyor us tindrà sempre presents. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Del Sinaí a les planes de Moab ()

Partença del Sinaí


    11 El dia vint del mes segon de l’any segon de la sortida d’Egipte, el núvol es va enlairar de sobre el tabernacle de l’aliança. 12 Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l’ordre de marxa establert. El núvol s’aturà al desert de Paran. 13 Era la primera vegada que emprenien el camí per una ordre del Senyor transmesa per Moisès.
    14 Van partir en primer lloc els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Judà, a les ordres de Nahxon, fill d’Amminadab. 15 Els acompanyaven els de la tribu d’Issacar, a les ordres de Netanel, fill de Suar, 16 i els de la tribu de Zabuló, a les ordres d’Eliab, fill d’Helon.
    17 Un cop desmuntat el tabernacle, els levites descendents de Guerxon i de Merarí, encarregats de transportar-lo, van posar-se en marxa.
    18 Tot seguit partiren els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Rubèn, a les ordres d’Elissur, fill de Xedeür. 19 Els acompanyaven els de la tribu de Simeó, a les ordres de Xelumiel, fill de Surixadai, 20 i els de la tribu de Gad, a les ordres d’Eliassaf, fill de Deuel.
    21 Després van partir els levites descendents de Quehat, encarregats de transportar els objectes sagrats. Abans que ells arribessin, els altres havien de tenir muntat el tabernacle.
    22 A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament d’Efraïm, a les ordres d’Elixamà, fill d’Ammihud. 23 Els acompanyaven els de la tribu de Manassès, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur, 24 i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d’Abidan, fill de Guidoní.
    25 Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Dan, a les ordres d’Ahièzer, fill d’Ammixadai. 26 Els acompanyaven els de la tribu d’Aser, a les ordres de Paguiel, fill d’Ocran, 27 i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d’Ahirà, fill d’Enan.
    28 Aquest era l’ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.

El guiatge del poble pel desert


    29 Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita:
—Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.

    30 Hobab li va respondre:
—No vindré pas. M’estimo més tornar-me’n al meu país amb els meus familiars.

    31 Moisès va replicar:
—Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia.
32 Si véns amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà.
    33 Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. 34 I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia.
    35 Quan l’arca es posava en camí, Moisès deia:
«Aixeca’t, Senyor!
Que els teus enemics es dispersin,
i fugin del teu davant els qui t’odien.»

    36 Quan l’arca es deturava, deia:
«Queda’t, Senyor!
Són innombrables les unitats d’Israel.»