Segona carta als Corintis - 10

    1 Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tímid davant vostre i, en canvi, tan audaç quan sóc lluny: 2 us demano que, quan vingui, no m’obligueu a recórrer a l’audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans. 3 És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana. 4 Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços 5 i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist, 6 i estem disposats a castigar tota desobediència, un cop la vostra obediència sigui perfecta.
    7 Fixeu-vos en allò que teniu al davant. Si algú està convençut que és del Crist, que s’adoni que també nosaltres ho som tant com ell. 8 Encara que me’n gloriï una mica massa, jo no m’haig d’avergonyir de la potestat que hem rebut del Senyor per a edificar-vos, i no pas per a destruir-vos. 9 No vull que sembli que aprofito les cartes per a intimidar-vos. 10 Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara sóc dèbil i les meves paraules no valen res. 11 Doncs que sàpiga aquest que, un cop present, les meves obres seran com les cartes que envio quan sóc lluny.
    12 Nosaltres no tindrem pas la gosadia d’igualar-nos o comparar-nos als qui es recomanen a ells mateixos; aquests es prenen com a mesura i punt de comparació, i amb això demostren no tenir seny. 13 Nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, perquè prou coneixem la mesura i el límit que Déu ens ha assignat, i que són els d’haver arribat fins a vosaltres. 14 El cert és que vam venir fins a vosaltres anunciant-vos l’evangeli del Crist. Si això no fos veritat, ara ens excediríem; 15 però nosaltres no ens gloriem fora mida a costa del treball dels altres; més aviat esperem que, amb el creixement de la vostra fe, eixamplarem més i més el nostre límit, 16 de manera que podrem anunciar l’evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar, però, en el terreny d’altri ni gloriar-nos del que altres han preparat. 17 Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor. 18 Perquè no mereix l’aprovació aquell qui es recomana a ell mateix, sinó aquell que el Senyor recomana.